Man in the dark

CHINATOWN

2011-07-06T16:41:00.008+02:00

El més sorprenent de tot és que en Cel·loman ja ha arribat. Si, és entre nosaltres (nosaltres, qui?)

Aneu amb compte, us pot atrapar en un acte fugaç d'enrotllament amb cinta adhesiva infinita amb repel·lent contra altres cintes adhesives no tant potents però més barates (cago'n la crisis de la punyeta). La lluita serà intensa, cel·lo contra pell, dreta contra esquerra, cosmos contra Déu, Goku contra Freezer. Explosió mortal, Kamehame vía anal.

Un gran enigme és a punt de resoldre's... no serà en aquest blog, però. Aquí no resolem dubtes. Aquí ens els follem desinteressadament. Perquè parlo en plural si aquí només hi escric jo? Per donar una sensació de blog multipersonal, d'empresa pluriempleada, de Corporation Fucking Shit (CFS)? La veritat és que l'altre dia ho pensava. Sempre queda bé dir aquesta frase. El què pensava? No pensava en res que us pugui semblar rellevant. Pensava en el que tothom pensa... La Xina esdevindrà la primera potència mundial i nosaltres aquí, sense fer res, mirant les musaranyes. Jo per si de cas, començo a establir les bases per una bona i fructuosa amistat.

Konichiwa, la muralla te saluda

Winter is coming

2011-06-21T20:01:00.003+02:00

"Mai oblidis què ets. La resta del món no ho farà. Vesteix amb aquesta armadura, i mai es podrà fer servir per atacar-te."

Bestiari de TV3

2011-06-10T16:47:00.007+02:00

Renaixements

2011-06-01T22:49:00.005+02:00

Serà el principi d'una nova era?...

Toxic man IV

2011-06-01T20:01:00.000+02:00

Bla bla bla bla bla... i així eternament

Manel - Aniversari

2011-03-14T11:53:00.003+01:00

Imprescindible anunciar el retorn de la que per mi és la banda més original del moment en català. Una petita meravella acabada de sortir del forn!

Toxic man III

2011-01-05T20:51:00.002+01:00

...and a shitty new year

Rostre

2010-12-27T19:36:00.004+01:00

Va llevar-se i, com cada dia, es disposava a mirar-se al mirall per calcular quants dies de rostre li quedaven. Ja feia unes setmanes que J va adonar-se que la seva cara patia alguna mena de transformació, però no sabia ben bé el què. Al principi van ser les arrugues, que van desaparèixer en qüestió de pocs dies. D'això no se'n va preocupar, el contrari, va ser motiu de celebració i tot, no tothom pot dir que rejoveneix per art de màgia. Les seves amigues, envejoses, intentaven fer-li treure quina crema reafirmant feia servir, on l'havia comprada, i fins i tot especulaven amb la idea de la cirurgia estètica. En feien mofa també. Però ella se'n feia un fart de repetir que no era pas cap cosmètic, i encara menys cap operació amb bisturí. El que no li va fer tanta gràcia va ser perdre el color de pell. Va començar a agafar un to blanquinós, força malaltís. De seguida va anar a veure un metge especialista en problemes d'epidermis, però no va saber-ne dir cap resultat, només va donar-li la recepta universal: uns dies de repòs, règim estricte, i beure molta aigua. La solució del metge, però, no va ser útil, J va continuar perdent rostre, doncs ja no eren les arrugues ni la tonalitat de la pell, ara ja li minvaven les faccions, adoptant una forma llisa i homogènia. Ja no es podia distingir a simple vista de quina persona es tractava. A l'oficina tenia problemes perquè els altres treballadors la tractessin com a J i no com una nova empleada. Tot va anar adquirint un caire depriment, en una progressiva pèrdua d'integritat d'un mateix. Així que el problema físic va esdevenir també psíquic. A contracor, per l'experiència anterior amb la metodologia del metge, va anar a veure un psicòleg, recomanat per un familiar. Aquest cop tampoc va obtenir cap mena de satisfacció ni explicació del què li estava passant. Però aquell dia, quan va llevar-se per prosseguir amb la rutina de l'avaluació facial, ja no va poder. Va perdre fins i tot els ulls. Quan es disposava a cridar a causa de la ràbia profunda que li va provocar aquest fet, va adonar-se que la boca li havia desaparegut. Tenia unes ganes boges de plorar, però clarament, no va poder. Per molta gana que tingués tampoc podia menjar. Va pensar que, tard o d'hora, el nas també li desapareixeria, i llavors no podria ni respirar. Aquest fet l'aterrava, no podia ni imaginar-se com seria morir ofegada per ella mateixa.

Toxic man II

2010-12-25T21:47:00.004+01:00

Good day for circumcision, Jew.

Toxic man

2010-12-13T11:54:00.002+01:00

It's an ecological disaster, Sir.

Manel - Pla quinquennal

2010-11-28T18:55:00.001+01:00

Quim Monzó, "Olé" (1992)

2010-11-19T11:23:00.004+01:00

"Des de l'inici de l'època de vacances, a la premsa britànica apareix un anunci en el qual es veu un toro a tot color, de genolls. Alça el cap, té set banderilles clavades, i és evident que el torero ja hi ha entrat a matar i ha fallat, perquè ara se li acosta per darrere amb el punyal a la mà per rematar-lo. El titular diu: Encara és més repugnant, quan ho veus en carn viva. I el text: Per torturar un toro fins a la mort, fan falta uns vint minuts. Qui comença és el picador, que li clava al coll una llança amb la punta d'acer. Ho fa per debilitar els músculs del coll del toro. Tot seguit arriben els banderillers. Continuen la feina del picador i incrusten al coll del toro sis punxes amb pues (o banderilles). El pes de les banderilles és prou per assegurar-se que, cada cop que l'animal es mou, les punxes li esqueixin la carn. Finalment, el torero entra a la plaça. La seva feina és enfonsar una espasa llarga i corbada al cor del toro, per matar-lo. Generalment, l'espasa no encerta el cor i el torero li ha de trencar la medul·la espinal amb un punyal. Això li provoca la paràlisi, i després la mort per asfíxia. Per què ho fan? Per la raó trista i simple que hi ha gent que vol veure-ho. Són gent que no haurien d'anar a veure una corrida de toros. El que haurien d'anar a veure és el metge. Tot seguit, l'eslògan -Si aneu a Espanya, no aneu a les corrides de toros.- i els anagrames de les associacions protectores d'animals que el patrocinen.

A mi tant se me'n dóna, si maten toros o no. No tinc cap estima especial ni pels toros ni pels toreros. Tant me fa. Però pels que estan en contra les corrides la idea és encertadíssima. Res no pot fer més mal a les corrides que la pèrdua dels clients principals: els turistes. És innegable que cada cop hi ha menys aficionats de debò. Una mica com passa amb l'òpera, els seguidors d'aquest espectacle ja són minoria. També igual que amb l'òpera, n'hi ha que realment els agrada i n'hi ha que hi van per esnobisme: perquè, com que és un art en decadència, en segons quins ambients ara es porta, això de dir que t'agraden les corrides de toros. Cap prova millor d'això que el fet que hi hagi una relacions públiques especialitzada a promocionar actes moderns, Núria Garcés, que es dedica durant la setmana a buscar famosos que hi vulguin anar el diumenge, a la plaça, per figurar, a veure si aquest toc entre esnob, prestigiós, i mig intel·lectual fa que algun altre indígena s'hi apunti.

Tot això vol dir que la cosa dels toros s'esllangueix inevitablement. La canalla té altres diversions que l'apassionen: el futbol, la tele, les discoteques... Comparat amb qualsevol d'aquests espectacles, el dels toros hi té poc a fer. Com reconeixen alguns toreros, sort que els queda el sud de França. I l'innegable arrelament relatiu de la festa taurina en aquelles terres podria ser motiu d'un estudi sociològic i polític interessant, d'afirmació diferencial cap al nord, cap a la Frància de què parlava Robert Lafont.

La iniciativa de les societats protectores d'animals britàniques és intel·ligent. Si un nombre prou elevat de turistes britànics en segueixen el consell i deixen d'anar-hi, és indubtable que altres protectores d'animals d'altres Estats faran el mateix. I si el turistam no va als toros, en pocs anys totes les places, com a mínim les catalanes, tancades."

La fórmula secreta del Dr. Kumann

2010-11-18T13:38:00.005+01:00

En primícia, us mostro un curt d'animació stop-motion en què vaig participar durant el curs passat. No el podia ensenyar abans ja que estava preseleccionat per Subtravelling (els curts que es passen al Metro), però al final no ens han agafat. Espero que us agradi!

Què passaria... III

2010-11-05T19:39:00.003+01:00

Si el gran serial català de TV3, "El cor de la ciutat", hagues tingut més ull comercial, i haguessin creat videojocs amb els personatges més estimats? Aquí en tindríem un exemple amb un dels que més simpaties desperta a la majoria, en Narcís:

Línies per Tots Sants

2010-11-01T18:01:00.000+01:00

La trobada nocturna

acompanyada de joia

i d'amistat, les cançons

que uneixen i ens

fan rebifar l'esperit,

les tradicions, les

xerrades i les copes,

els moments compartits

amb la consciència

que romandran per

sempre, el caliu dels

companys reunits a taula

i el brindis perquè

la flama cremi ben

ardent any rere any.

La vida, que ens dóna

tant i també ens en

pren, ben compartida

amb qui el cor ens

guia, és or i

glòria, amor

i pau.

Què passaria... II

2010-10-28T09:21:00.002+02:00

Si les rodes de premsa de Louis Van Gaal tinguessin el seu propi fil musical? Aquí en teniu un exemple:

Què passaria...

2010-10-26T12:56:00.005+02:00

Si El Fary hagués planejat una gira per les fredes terres russes? Ningú ho sap, probablement no el coneix ningú a Rússia. Però si hagués fet l'esforç de regalar concerts als sorpresos oients de l'estepa, almenys haguessin fet l'honor de crear cartells publicitaris tal com aquest, al més pur estil Rodtxenko:

P.D: Amb aquesta entrada estreno la secció "Què passaria...?", estigueu atents a properes actualitzacions

114678201008960

2010-09-07T11:45:00.003+02:00

Alarma, llum vermell, pampallugues. Fusió neutral, equilibri perplex. Galàxies simbiòtiques orbitant sense rumb. Dos-cents Sols en combustió desmesurada, cicle locomotor que defalleix en el seu propi engranatge místic. Inici instantani d'un procés mil·lenari, condicionant aspectes congruents dels visitants hidroelèctrics. Orifici còsmic, llum llunyana, arquetips d'una visió telescòpica. Prisma rotatori de guspires infraroges, rutes traçades mitjançant objectes voladors no identificats. Morfemes substantius de codis generals mecanitzats. Sons indefinidament catastròfics, meteorits incandescents rutilants. Planeta desèrtic, pols oxigenada.

Robot mafiós indignat

2010-06-30T15:25:00.004+02:00

Aquest no és el mític robot que podem trobar a la màfia, no. Aquest està indignat. Bé, indignadíssim. Com molta gent jove, cobra mil euros al mes, és mileurista. No arriba a final de mes, ja que entre electricitat, oli pels engranatges, i alguna que altra peça per renovar l'estructura, s'escura bastant la butxaca, la veritat. Ha convocat unes quantes manifestacions, sense obtenir-ne resultats. Ha parlat amb el cap de la màfia, cosa bastant perillosa i respectable, per què li apugi el sou, i n'ha sortit viu de l'experiència. Però no ha aconseguit res.

Està indignadíssim.

Vocabulari "pandilleril"

2010-06-05T12:53:00.001+02:00

The time machine

2010-05-10T19:12:00.003+02:00

Qui pogués disposar d'una màquina del temps, canviaria tot allò que després algú altre voldria tornar a canviar.

Estrena a la vista!

2010-05-07T10:35:00.003+02:00

Estimats amics, us convoco a tots a l'estrena de la sèrie animada Man in the dark, creada per un servidor, i que espero que us agradi! La podeu trobar a: http://mitdserie.blogspot.com

Som-hi!

2010-04-28T16:17:00.001+02:00

Back again

2010-04-04T20:13:00.004+02:00

Retrobar-se amb un mateix tant fugaçment, tant inesperadament, en tan sols unes mil·lèsimes de segon, en un espai-temps improvitzat, fruit de l'atzar, és cosa de genialitats. Petits mecanismes que s'accionen quan les variables adequades indiquen les accions i posteriors reaccions que et porten al que serà el retrobament amb un "tu" anterior el qual havies donat per perdut, i gairebé per mort.

I tornar a creure amb un mateix, sempre és motiu de celebració.

Man in the dark is back again

Esperança

2010-02-01T17:41:00.002+01:00

Estàs encarat, pixel

a pixel amb el teu

futur immediat de

futeses i malalts.

Una generació que

creix sense camí

ni metes, ni cap

somni de valor.

Xarxes sobre la

societat, teclats,

lletres, plasma

i pura ansietat.

Formigues que

avancen per un

camí forçat, on

gairebé ningú

se n'adona

quan en trepitja

alguna, ni falta

que fa, ja està.

Quan ens adonarem

que se'ns està

anant de les mans,

fora de sentit

i de tot tipus

de control, fora

de lloc, de ritme,

de mentalitat?

No tenim temps,

ens el prenen i

el perdem més

que el gaudim.

S'acaba, tot

s'acaba. Baixen

el teló, tanquen

els llums. Fi.

Introspecció retroactiva al segle XXI

2010-01-19T16:28:00.002+01:00

Premeu la imatge per veure en gran

Introducció a la música electrònica

2010-01-05T12:22:00.003+01:00

www.mariopaintcomposer.net

descàrrega gratuïta: www.unfungames.com

Tot, tot, i tot

2009-12-20T18:54:00.001+01:00

L'únic Nobel que podré tenir mai entre mans

2009-12-15T18:22:00.002+01:00

Guardiola responent una pregunta estúpida

2009-12-11T13:28:00.003+01:00

Abans del partit contra el Dynamo de Kíev, a l'entrenador del Barça, Josep Guardiola, li van preguntar el perquè utilitzava la llengua catalana en les rodes de premsa, ja que a la UEFA no tenen traductors del Català, tot restant-li importància o rellevància a la nostra llengua. Ell, tan directe i senzill com sempre, va respondre això:

M'indigna saber que situacions com aquestes es donen lloc encara avui i dia. Que deixin tant de qüestionar la nostra identitat i que comencin a acceptar-la. Sembla mentida com actualment sembla que l'únic estandard de la nostra llengua, cultura i país hagi de ser el Barça. La resta de catalans hem de donar la cara. Molts ja ho fem, però els que de debò ho han de fer encara estan a anys llum de demostrar el que són i el que som.

Solstici

2009-12-09T17:09:00.003+01:00

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol

Què hauria passat si Hitler & Co haguessin tingut Facebook?

2009-11-27T22:50:00.003+01:00

http://clipdepelicula.com/wp-content/themes/default/images/hitler-facebook.jpg

Màgia

2009-11-24T18:52:00.003+01:00

Pinta la teva porta de color rosa i apareixeràs allà on vulguis.

(Money)

2009-11-06T13:35:00.002+01:00

Conversa del segle XXI

2009-09-30T15:53:00.001+02:00

- Hola
- Hola
- Què tal?
- Bé, i tu?
- També.

Fi de la transmissió.

System of a down - Roulette

2009-09-06T19:05:00.002+02:00

I know, how I feel when I'm around you

I don't know, how I feel when I'm around you

Un fil de llum

2009-08-26T09:56:00.003+02:00

Dins un somni
hi han records,
imatges aparcades
d'un obscur passat.

El cor s'extremeix
amb la seva mirada,
amb les seves paraules
d'arrepentiment.

Però les cortines
bufen, com el vent,
un fil de llum
que em desvetlla.

Dins un somni
he recordat,
i sé que mai
oblidaré el passat.

El cor se li extremeix
amb la meva mirada,
amb les meves paraules
de calma imponent.

Però les cortines
quietes, com el record
que ens uneix,
són foscor, i res més.

Tribute

2009-08-25T12:57:00.002+02:00

Això no és res més que un tribut a tots aquells que han perdut alguna cosa i l'han retrobat

Death

2009-07-23T19:31:00.005+02:00

Change

2009-07-16T18:44:00.004+02:00

Recordant el passat farem del present un bon futur.
Quina serà la pròxima estació?

Stone Sour - Through the glass

2009-06-04T18:15:00.003+02:00

I'm looking at you through the glass

don't know how much time has passed

Oh God, it feels like forever

but no one ever tells you that forever feels like home,

sitting all alone inside your head

Bons propòsits (Joan Barril, Joan Ollé) part II

2009-05-22T19:31:00.002+02:00

- Anar a passar la tarda a qualsevol barri perifèric, asseure'ns a un cafè i escriure postals als amics.

- Escriure'ns cartes a nosaltres mateixos, llançar-les a la mateixa hora en bústies diferents i fer apostes sobre quina serà la primera a arribar.

- Fotocopiar un full en blanc.

- Escriure l'autobiografia de la vida que hauríem volgut viure.

- Inventar-nos un nom d'escriptor, demanar als coneguts si algú n'ha llegit alguna cosai a qui digui que sí reirar-li la paraula, per burro.

- Renunciar a tot allò que havíem cregut, admetre que anàvem equivocats i celebrar un petit funeral per nosaltres mateixos.

- Dedicar un dia a l'azar. Anar a l'estació i agafar un tren que no sabem on va. Baixar a l'última parada i allà agafar un autobús fins al final. Caminar a cegues fins arribar a la que serà per sempre casa nostra.

- Marcar en un mapa de la ciutat els llocs on ens hem fet petons de veritat.

- Anar a una illa deserta i, un cop allà, entristir-nos perquè amb la nostra arribada ja no podem dir que és una illa deserta.

- Escriure poemes d'un gran lirisme a la porta dels vàters públics per compensar les grolleries habituals.

- Escriure una carta als Reis demanant que vingui la República.

Bons propòsits (Joan Barril, Joan Ollé)

2009-05-19T20:45:00.004+02:00

- Tancar la finestra fins que no hi entri ni una escletxa de llum. Deixar els rellotges a fora i perdre la noció del temps fins que ja no sapiguem si som cos o només ànima.

- Sucar una magdalena en un cafè amb llet sabent que, quan siguem grans, recordarem aquest moment.

- Passar-nos el matí jugant a daus i apuntar en una llibreta totes les jugades. Després, a la tarda, anar al Casino a veure si el mètode funciona.

- Batejar el nostre fill amb el nom del nostre adversari.

- Encara que no tinguem la grip, posar-nos al llit amb un termòmetre a la boca i demanar als amics que ens vinguin a veure.

- Anar a un museu i comprovar una vegada més que el millor quadre és la finestra.

- Comprar una agenda caducada i escriure-hi tot allò que hauríem d'haver fet.

- Desitjar els pits de les dones, no pas per desig sinó per golafreria.

- Demanar canvi a un pidolaire.

- Imaginar el mapamundi del segle XXII.

- Decidir que ja no sabem res de res i començar de nou a aprendre-ho tot.

Espriu, sospito, temo, voldria

2009-05-13T18:04:00.007+02:00

Espero que em deleiti,
que no em menyspreï.

Sospito que m'agradarà,
que no em fallarà,
que romandré atrapat,
que em satisfarà l'obra.

Temo que m'avorreixi,
que no l'entengui,
que m'esguardi,
que es resolgui aviat,
que em refusi.

Em desficien els canvis,
els titelles,
la narració,
els decorats, les anàfores,
les metàfores.

Les representacions em desassosseguen:
el teatre,
el drama latent.

I voldria ser xic i mic,
camacurt, ballaric,
saber jugar amb la llengua com
Espriu.

Voldria que el meu poble es nombrés Sinera
o que fos un espectacle apoteòtic,
neuròtic,
mític,
eròtic o estrambòtic,
patriòtic, fantàstic
i fins i tot un xic matemàtic.

Vull teatre o poetes.

(Reinterpretació de "Espero, sospito, temo, voldria", de Pere Quart)

Patxanga

2009-05-08T19:52:00.004+02:00

La vida és només una patxanga. Tantes coses ens ocupen el pensament durant el dia, tantes preocupacions, tants desnivells emocionals, que si ara anem bé, no ara ja no, que en fulanito l'han fet fora i hem de buscar un substitut que ocupi el forat, que l'estrés et juga males passades i vas al vàter més del necessàri, que si una noia desapareguda, que si tens febre ja està, un porc t'ha encolomat el seu encostipat, que si tal, que si qual, que si pum, que si pam, que si tens exàmens i se't cau el món a sobre, que si et fas mal al peu fent l'idiota amb una piloteta esponjosa de nen petit que no saps ni d'on ha sortit, que si portes barba perquè et fot una mandra impressionant afaitar-te a part del poc temps que et pots permetre per a tu mateix no te'l gastaràs en posar-te maco perquè total, seguiràs sent el mateix, igual de lleig, que si tens un granet al cul i et molesta quan t'asseus, que si ja no t'aguantes i al arribar a casa no pots més i tens unes ganes de fer una migdiada d'aquelles que al despertar-te no saps on collons estàs, que si passa una moto i fot un soroll que et cagues en la puta mare que et va parir, i total, perquè un homenet vestit de color groc xuti una pilota i de cop i volta se t'oblida tot el que estaves pensant i només pots dir: Visca el Barça, ostia!

Existència satisfactòria

2009-04-11T16:55:00.004+02:00

Observa el teu voltant,
els escarabats pugen pel teu cos
fins arribar al cap, i
en la foscor dels seus cossos
et van enterrant,
ràpidament.
No te n'adones, però ja ets
aigua passada, els teus crits
silenciosos no aconsegueixen trencar
la barrera de milers d’exosquelets.
Afamats,devoren poc a poc el
que et pertany, comences a
formar part d’ells, i plores, i rius,
i sembla que se t’enduguin
cap a aquell lloc el qual mai
haguessis desitjat anar-hi.
Fracassat,observes el teu voltant.
Ja no hi queda res.
I penses, si es que encara pots:
Tothom té el que es mereix?
Foscor.
Dolor. Una soga t’estreny
molt fort al voltant del coll i
t’ofegues. Però no mors.
Llum,
il·luminant el panorama
de la teva desgràcia. Prové
d’un somni, un somni abatut
per la por, un somni on
hi era jo, bategant la teva sang.
I les hores es fan minuts,
i els minuts segons...
En l’eternitat de la incertesa
desapareixes sense deixar marca,
i és que... Has existit mai?

Creedence Clearwater Revival - Have you ever seen the rain?

2009-03-25T13:47:00.005+01:00

Have you ever seen the rain coming down on a sunny day?

Ésser bio-psico-cultural (en vers)

2009-03-10T18:08:00.003+01:00

Modelatge seqüencial
i de bon material.
Disseny cartogràfic.

Obtús de vista
diu l’optometrista.
Presència dubtosa.

Desgast d’una reforma
d’allò menys uniforme,
ideada per un tècnic.

Circuits que determinen
els peus que ara caminen.
Pensaments informàtics.

Violència exagerada
fruit d’una mossegada.
Agafa una destral.

Calci que peta.
Metall i cigarreta
fan d’ell arma letal.

Monstre psíquic, biològic:
ésser estrambòtic
bio-psico-cultural.

Letters

2009-03-04T20:44:00.012+01:00

Ésser bio-psico-cultural

2009-02-05T18:53:00.003+01:00

Obvietat

2009-02-02T18:29:00.002+01:00

A l'hivern es fa fosc més aviat que a l'estiu.

L'altra vida

2009-01-19T20:44:00.004+01:00

- La vida és una carga constant?
- La vida és una farsa?
- Com et sentiries si al morir, fessis feliç a algú altre?
- La mort és una solució quan la vida no és el que esperaves?
- Cal abandonar la vida si no la pots millorar?
- Realment som amos de la nostra vida?
- Si la vida et dóna l'esquena, tu què has de donar?

Preguntes plantejades a partir del conte "L'altra vida", de Sergi Pàmies.

Metallica - The unforgiven

2009-01-05T18:36:00.004+01:00

What I've felt, what I've known, never shined in what I've shown.

U

2008-12-23T19:45:00.001+01:00

I així començo. Començo com quan qualsevol persona que comença alguna cosa, un esport, comença a fer classes de ioga, de tai-chi, de matemàtiques aplicades a la religió cristiana ortodoxa, com quan algú és empès per un amic o perquè simplement ho creu que ha de començar a enganxar-se a una droga o començar a deixar-la, o provar-la una mica, en petites dosis, no fos cas que li senti malament i s’hi quedi. Començo perquè em ve de gust i no he de donar cap explicació, començo com aquell que la novia l’ha deixat perquè el prefereix com a amic, tot i que sap que en veritat el deixa perquè s’ho fa amb un altre, i vol tornar a començar de zero. Tinc la sensació que serà allò gran que sempre t’han dit des de petit que faràs, encara que sempre he pensat que m’ho deien per tenir-me content i perquè no pensés en el futur negre que m’esperava, encara que l’esperança sempre hi ha estat, però no crec massa en mi mateix, o ves a saber, potser si que algun dia tindré la sort de poder innovar en algun aspecte de la societat, o del món sencer, i fer-me famós, augmentar el nombre del meu conte corrent, follar molt, ser més famós encara, morir jove per deixar un cos bonic, provocar a la premsa i a les autoritats, no parar mai de ser famós i no parar mai de ser multimilionari i encara més i més famós, fins a rebentar, i esquitxar les parets de diners i sang embrutada per la mala o bona vida del personatge mediàtic i insolent que només fa que sortir als programes roses cridant i enfotent-se de tothom, total, ningú li pot dir res, perquè és molt famós i molt més ric que els altres, i se’n pot anar quan vulgui del plató perquè se sent atacat per algun periodista patètic, a sobre que li paguen per l’exclusiva ell agafa i marxa. I la il·lusió que em fa començar no la té ningú ara mateix, és aquell neguit que tens al pit de les ganes que tens de fer, veure, tocar, olorar alguna cosa, allò que dius ai ai ai, que fa temps que ho vols fer i fins ara no t’has decidit i et dius a tu mateix que has tardat massa però et respons a la defensiva dient que no ho havies pensat prou i ara que ja ho has ben meditat t’hi poses.

To be continued...

2008-12-15T18:36:00.003+01:00

Cel

2008-12-08T12:27:00.003+01:00

Un núvol que es desfà
i un raig de llum subtil
travessa la penombra.

Mecanismes naturals
i alhora inesperats.
Un blau intens em mira.

El cel em cau al damunt.
Però no pesa gens,
més aviat m'ompla.

Escriptori

2008-12-04T18:59:00.000+01:00

Ordinador portàtil, taula, llibre de nada, dvd de metallica, telèfon mòbil, desodorant, cartera, llibretes, càmera digital, diccionari català - anglès, calculadora, targeta de la seguretat social, carregador de la càmera digital, llibre de si menges una llimona sense fer ganyotes, suro, calendari, xinxetes, dvd per gravar, estoig d'ulleres, dues fotos de quan era petit, paquet de mocadors, cds, game boy advance, un altre estoig d'ulleres, retoladors staedtler, cançoner, apunts i llibretes de l'any passat, llibres d'estudi, discman, bafles, compàs, gravadora, mines de tot tipus, cables, cables endollats.

The Verve Pipe - Colorful

2008-11-20T13:43:00.002+01:00

I know I can be colorful

ASTRONAUT: psycho in da space

2008-11-01T12:45:00.002+01:00

Diàlegs

2008-10-23T19:10:00.005+02:00

...
- Tan bon punt arribi li diré, sí.
- Ben fet, s'ho mereix.
- No sé, potser no.
- Bé és possible.
- Però estic molt trist, saps?
- Si si, estic amb tu.
- Doncs li diré. Li deixaré anar tal com raja.
- Pensa primer una mica el que vols dir-li, com ho vols encarar, quin vocabulari utilitzaràs i tot això.
- No, sense pensar, directe, amb força, que noti el dolor que sento a dins.
- Oh sí! M'ho estic imaginant, quina cara posarà!
- I t'imagines la meva?
- També! Estaràs seriós, apretant fort les celles, parpadejant el mínim possible, les venes i els tendons del coll a punt de rebentar...
- Millor no m'exalti gaire, diuen que no va bé pel karma.
- Ah, doncs... llavors prent-ho amb més calma, i pots utilitzar la tàctica de la llagrimeta.
- Sí, és bona, però s'ho ensumarà. Si no ho puc treure de dins amb tota la ràbia, potser que ho deixi córrer.
- Per què?
- Ei, pensa en el karma!
- Ah clar, és cert. Un altre dia.
- Un altre dia.
...

Nit freda

2008-10-13T17:47:00.004+02:00

Una merda

i una puta.

Nit freda.

Tot gira

i es corromp.

Guspira.

Fums blancs

i mal de cap.

Com abans.

Sempre així

tu m'interromps.

Sóc feliç.

Vine amb mi

i suaument.

Amb temps.

Sóc feliç

i m'interromps.

Sempre així.

Com abans

i maldecaps.

Fums blancs.

La guspira

es corromp.

I tot gira.

Nit freda

i una puta.

Quina merda.

The pulp

2008-10-06T18:11:00.005+02:00

Hi havia una vegada un animal submarí estrafolari, singular, estrambòtic, heteròclit i insòlit, que tenia atemorits, esverats, esporuguits i astorats a tota la gent d'aquella contrada, comarca, regió o país vora del mar. Quan la lluna era nova, el subjecte monstruós, colossal, i extraordinari que habitava sota les aigües sorgia, emergia, cimallejava del seu habitat natural, i emprenia el camí cap al poble, aldea, llogaret més proper. Un cop allà, la fera salvatgina de vuit extremitats començava una vil, malvada, ferotge i infame destrucció de tot el que s'anteposava al seu pas, tot cruspint, empassant, englotint, devorant i endrapant qualsevol ésser humà que trobava. Un bon dia, quan la bèstia aquàtica, marina i potàmica estava a punt de començar altre cop el seu àpat, un objecte volador no identificat va aparèixer, aflorar, brollar, eixir d'entre una massa espesa de núvols, i mitjançant un raig de llum brillant, lluent, flamant, esplendorós i rutilant va endur-se el personatge protagonista, rellevant i principal d'aquesta història plena, embotida i farcida de sinònims, i mai més va tornar a molestar l'humil població que vivia a prop del mar. Mesos més tard, van rebre un missatge d'emissor desconegut, anònim i incògnit dient que gràcies al diccionari de sinònims es poden fer relats tan incongruents i insòlits com aquests.

The chicken tales

2008-10-01T17:06:00.004+02:00

Question:

2008-09-14T18:57:00.002+02:00

En blanc

2008-09-12T18:47:00.003+02:00

La força vital que t'empeny.
Ningú. Et busquen.
Somnis intermitents.
Pensaments que fumen.
Somrís. Llavis de dolça mel.
Trencat, esberlat.
Somnis intermitents. No.
S'ha acabat. Ja no hi ha passat.

Poeta

2008-09-03T11:18:00.000+02:00

Un somriure apagat.
En el gran torrent
complex de la ment
un dia ha passat.
Deixes de fer,
fas i desfàs,
controles el pas
damunt el paper.
Mirades de gel,
i no es trenquen
sinó que busquen
un trosset de cel.
Mai, mai, mai,
però és sempre
disposat entre
l’ai i el desmai.
Llapis, -company
inseparable- diu
el poeta. I riu.
Celebra. Xampany.

Cianur

2008-08-14T12:07:00.006+02:00

Avui si. Em sento capaç de fer el pas definitiu, el que marcarà el meu destí. Hi haurà gent que patirà, ho sé, d'altres que em recordaran sempre, o potser m'oblidaran, ves a saber. He triat l'opció que penso que és la més adequada per a mi. Estic nerviós. Molt nerviós. Només espero el moment en que els meus ulls no divisin més enllà del meu propi pensament, es tornaran blancs, perduts. No sentiré res, el buit s'endinsarà per les orelles i em col·lapsarà qualsevol so que vulgui penetrar en el meu descans etern. No podré articular cap paraula, ni d'elogi, ni de dolor, ni de ràbia, res, se'm paralitzarà la boca, i amb ella la llengua, que es relaxarà i em taparà l'esòfag, impedint que pugui empassar ni el més petit glop d'aire. Però tot això ja no em farà falta. La meva ànima aconseguirà ressorgir d'aquest cos podrit per la vil humanitat, i serà llavors quan podré sentir la llibertat. El meu cos es desfarà a poc a poc i amb ell se n'anirà la malícia i la corrupció de mi, i seré purificat per sempre més, i em transportaré al regne al qual vull pertànyer.
Agafo el got amb aigua, i em prenc la pastilla de cianur. Començo a notar els primers símptomes, i realment estic espantat. És dolorós. I ràpid. Però només puc pensar en una cosa: la mort no és el final, sinó el principi.

Poema curt d'un ésser humà que és estimat i estima

2008-08-09T11:01:00.002+02:00

I és quan busques
que no en trobes.

I és quan esternudes
que no somrius.

I és quan plou
que no fa sol.

I és quan t'enamores
que el cor batega fort.

Brothers In Arms

2008-07-25T12:54:00.002+02:00

Com?

2008-07-16T12:29:00.003+02:00

I com descobrir
que tot té un fi
inesperadament
premonitori, i
com pensar que
tota acció es
pot valorar amb
una raó si més
no passiva, i
com mirar-la
als ulls després
de l'impuls del
sentiment, i
com deixar que
la memòria em
torni a regalar
moments que
no voldria ni
recordar, i com
passar per sobre
el fil, encara
incandescent,
sense caure ni
perdre el seny
ni l'equilibri. I
com escriure
unes paraules
després de la
tempesta, si
encara no hi ha
calma, si encara
no he tornat.

És temps de no pensar

2008-06-18T20:35:00.005+02:00

En blanc.

Els dies han marxat
dins el somni abatut.
El temps no perdona,
no cal ser tossut.
Les hores han rigut
amb els teus passos
perduts, i no saps
fer somriures falsos.
Els minuts són capaços
d'imposar una llei.
Si camines sempre sol
de tu mateix seràs el rei.
Els segons arrenquen pell
d'aquell qui els dies
ignora. Només de tu,
i en ningú més confies.

En blanc?

Naufragi Universal pt.2

2008-06-12T20:13:00.005+02:00

Un cel blau. Taques de núvols. Ocells que s'amaguen al seu niu tot predint la pròxima tormenta. Cauen les primeres gotes d'una teranyina grisa que ràpidament transforma tota figura visible en translúcida. Els carrers són plens de rius que baixen, i giren, i mullen i s'escolen pels forats. I penses, encara que no vols. Però la ment té ganes de jugar amb tu, avui. I t'adorms. I d'entre el so de l'aigua com raja, una figura apareix, borrosa, quieta, però tangible. La pots tocar. La pots olorar. La pots sentir. Però no la pots distingir. T'aferres en ella. L'abraces ben fort, no la vols deixar escapar sense abans saber qui és. L'únic que surt dels seus llavis són sospirs. No, no en tens prou. En vols més. Molt més, més, més... Encara l'estimes.
Obres els ulls però l'angoixa t'estreny el coll, com una soga. Era un somni que formava part de la mateixa realitat, tan viva com els batecs del teu cor. T'has sentit, et sents, i et sentiràs víctima d'un naufragi universal, ofegat per les immensitats d'un sentiment que t'arrenca de la raó i et clava a la més pura bogeria.

No leaf clover

2008-06-07T12:03:00.003+02:00

Then it comes to be that the soothing light at the end of your tunnel
Was just a freight train coming your way...

Naufragi Universal

2008-06-01T19:17:00.008+02:00

La finestra oberta

deixa entrar la pluja

que cau ara mateix,

les cortines ballen

al ritme de la pluja

però jo no estic content.

Gota a gota em mullo.

Ventades que amb la pluja

m'ho fan més evident

que jo encara t'estimo,

però jo no estic content.

S'humiteja el carrer,

la gent obre el paraigües

i es tapa si té fred.

I jo m'assec a terra

perquè no sé què fer.

Perquè no sé on ets?

I m'encenc un cigarro

i amb tot Déu em cago

per fer més evident

que jo encara t'estimo,

però no sé on ets,

que jo encara t'estimo,

però no estic content.

The dark is over here!

2008-05-06T17:30:00.004+02:00

*El resultat de l'enquesta: D'on ve l'ésser humà?... De la televisió! Una resposta sorprenent, però més sorprenent encara que l'única que no ha obtingut cap vot ha estat "Dels micos"!

Here I am.

2008-04-29T19:52:00.003+02:00

No saps quan és, per això sempre et resulta espontani i sorprenent. La ment treballa impertorbable i incessant dins del teu subconscient, fa moure tots els motors amagats a cada racó de la massa encefàlica. I de sobte apareix ella. Sense immutar-se. Tal com ve s'apodera de tu i et converteix en la seva eina de creació tangible. Formes part d'un procés complex, gairebé com un somni, on ella i el teu cos es posen en comú, aconseguint així una de les meravelles més fantàstiques i emocionants de l'ésser humà.

Realment la inspiració sorgeix quan no en tens.

Cançó I

2008-04-22T18:58:00.004+02:00

Temps difícils,
aires foscos,
fulles de l'arbre que encara no han caigut.

Núvols negres,
carrers bruts.
Corre, crida. Ja has perdut.

Passen els dies.
Alcohol barat.
Glops d'aire entrebancats.

Caus avall, tot suplicant
que la vida et faci costat.
Has trencat tots els miralls.
Altre cop atrapat
en el propi passat.
Saps que ja no tornaràs.

Llibre dels fets que no s'entenen v.1.0

2008-04-15T18:07:00.005+02:00

1- Per què quan tenim molta set patim molt, i només bebent uns 3 segons ja se'ns passa? No hauria de ser proporcional el patiment i el plaer?

2 - Per què Catalunya, sent un país de catalans, ha d'estar governat per un espanyol?
3 - Per què quan tinc les mans brutes sempre em pica el nas?

4 - Per què a Dragon Ball GT el Trunks de cop es torna un mitja merda quan va ser ell qui només va necessitar 10 segons per matar en Freezer?

5 - Com és que en Hanamichi Sakuragi és pel-roig, altíssim, però és japonés?

6 - Com és que el Caprabo de baix de casa meva és més car que el de dalt del poble?

...Afegiu les vostres preguntes al servei de comentaris del blog, gràcies.

*El resultat de l'enquesta anterior ha estat:
Si A és B, i B és C... A és igual a C! Sí, resposta correcte (suposem), però sou uns avorrits, per alguna cosa vaig posar quatre respostes més divertides.

La vida ens cau al damunt

2008-04-08T19:33:00.009+02:00

Va caure a terra fent un fort espetec. Les finestres eren obertes, i deixaven entrar la brisa primaveral que tan li agradava. A sobre la tauleta de la sala hi havia, com sempre, el correu del dia. I al costat la capseta de fusta plena de segells, dels quals en feia col·lecció. Els arrencava cuidadosament per evitar els mínims danys i seguidament els posava dins d'un sobret de plàstic per conservar-los millor. En tenia de moltes menes i de molts països diferents. Però els segells eren l'excusa per viatjar arreu i descobrir noves cultures i noves visions del món. Sovint deia que la seva gran passió era sentir-se ciutadà del món, que quedar-se en una ciutat era la pèrdua de temps més gran que hi havia. Si hagués pogut, deia, s'hagués passat la vida descobrint i aprenent arreu. Però la vida no sempre dóna el resultat esperat, i sovint ens queden molts assumptes pendents que mai arribem a realitzar.

I així és com ens va deixar, amb els bitllets d'avió a punt per anar a l'Índia a la mà, ajagut a terra, endinsat en el son etern, i amb la cara de felicitat més gran que pogués articular.

*Els que hagueu votat "Lester" a l'enquesta anterior, heu encertat! Així es deia la rata que col·laborava amb en Beakman!

L'illa del tresor? v.2.0

2008-04-03T18:31:00.009+02:00

-Música.
-Instruments.
-Partitura.
-Notes.
-Ritme.
-Sentiments.
-Persones.
-Civilització.
-Població.
-Ciutat.
-País.
-Continent.
-Món.

Un moment realitzant a partir d'una peça musical. Milers de composicions que aguanten tot un món.

* El resultat de l'enquesta anterior ha estat: Què passaria si descobriu que sou del sexe contrari?... Ho acceptaria i disfrutaria amb els nous òrgans!

The dark is near...

2008-03-30T13:53:00.005+02:00

La inesperada visita d'un ser sorgit d'un full de paper el va fer entrar en raó. No és pas que la vida ens esclavitzi en un cercle d'errors continus ni res d'això. Prenem-nos-ho amb calma, va. Tan sols és com un simple joc de daus, on la sort i l'atzar es posen d'acord per decidir el nostre rol en aquest món. El destí és un fet del dia a dia que es va escrivint amb força dins nostre.

I així afrontem el nostre petit camí immersos en aquest món fosc, on la nostra capacitat de vèncer la realitat ens enganya mentint-nos constantment. I ni tan sols sabem quan deixarem d'existir. Ni tan sols sabem si hem existit mai.

* El resultat de l'enquesta anterior ha estat: Quin creieu que dels tres colors bàsics, és el més bàsic... El cian! Doncs ja veig les vostres preferències, però tot i així els tres colors bàsics segueixen sent igual de bàsics!

L'illa del tresor?

2008-03-27T18:37:00.010+01:00

- Sorra.
- Mar.
- Gota.
- Pluja.
- Núvol.
- Fred.
- Vent.
- Aire.
- Oxigen.
- Respirar.
- Vida.
- Mort.
- DARK!

*El resultat de la passada enquesta ha estat el següent: Si estàs menjant un flam i et trobes un pèl... és que estàs menjant autèntic flam d'ou!

Qualsevol nit pot ser més DARK

2008-03-25T20:05:00.003+01:00

Doncs bé, començarem per on s'ha de començar, pel principi.
Ja fa temps que el dubte i la confusió van interrompre la meva feliç psicodèlica manera de veure la vida. Una pregunta em va romandre dins la massa encefàlica fins el dia d'avui, el qual he decidit afrontar-la. La pregunta en qüestió era:
I si em faig un blog?

Després de rumiar-m'ho dies m'he decidit a fer-lo, i ara només puc esperar a veure com evoluciona. De moment puc dir que la sensació de començar un blog, és com quan comences qualsevol cosa, una sensació d'ànims, d'esperança, de motivació, per tan espero que aquest cúmul de sensacions que m'envolten no defallin, i pugui seguir endavant amb aquest petit projecte personal.

Doncs res, amables lectors, espero de bon grat que la vostra estança per aquest blog es faci agradable i enriquidora!