Com?

I com descobrir
que tot té un fi
inesperadament
premonitori, i
com pensar que
tota acció es
pot valorar amb
una raó si més
no passiva, i
com mirar-la
als ulls després
de l'impuls del
sentiment, i
com deixar que
la memòria em
torni a regalar
moments que
no voldria ni
recordar, i com
passar per sobre
el fil, encara
incandescent,
sense caure ni
perdre el seny
ni l'equilibri. I
com escriure
unes paraules
després de la
tempesta, si
encara no hi ha
calma, si encara
no he tornat.