3/9/08

Poeta

Un somriure apagat.
En el gran torrent
complex de la ment
un dia ha passat.
Deixes de fer,
fas i desfàs,
controles el pas
damunt el paper.
Mirades de gel,
i no es trenquen
sinó que busquen
un trosset de cel.
Mai, mai, mai,
però és sempre
disposat entre
l’ai i el desmai.
Llapis, -company
inseparable- diu
el poeta. I riu.
Celebra. Xampany.
a l'hora

4 comentaris:

  1. Yasmina3/9/08 21:13

    m'agrada!!

    ^^

    em sembla que no li acabo de trobar tot el sentit, però el ritme es guay!

    ResponElimina
  2. Anònim5/9/08 12:34

    vas fort.

    ResponElimina
  3. Núvol d'estiu (negre)5/9/08 21:06

    una celebració per posar fi a un poema...em sembla acertat :)
    ens anem llegin!

    ResponElimina
  4. Kàtya Villa8/9/08 19:19

    m' inicio.

    ho celebrem? brindem?


    una abraçada. ens anem passant mutuament.

    ResponElimina

Comentaris de tot tipus