8/12/08

Cel

Un núvol que es desfà
i un raig de llum subtil
travessa la penombra.

Mecanismes naturals
i alhora inesperats.
Un blau intens em mira.

El cel em cau al damunt.
Però no pesa gens,
més aviat m'ompla.

6 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. feia molt q no passava per aqui i escribiaXDXD i feia molt més q no llegia un poema teu en el blog:)

    ResponElimina
  3. sergiot!!
    bonissima la teva enquesta

    muaa

    ResponElimina
  4. El primer impacte al llegir l'enquesta ha sigut: "la verda ej qe nunca me avia preguntao ezo".
    Despres e llegit el poema i e sabut contesta, la resposta estava dins el meu interior (i si penseu qe e agut dana al bany per compruvaru, pos esteu eqivucats, jopelines)

    Apa adeu

    ResponElimina
  5. ei... com n'és tot de perfecte... n'est ce pas??

    ;)

    ResponElimina

Comentaris de tot tipus