Retrobar-se amb un mateix tant fugaçment, tant inesperadament, en tan sols unes mil·lèsimes de segon, en un espai-temps improvitzat, fruit de l'atzar, és cosa de genialitats. Petits mecanismes que s'accionen quan les variables adequades indiquen les accions i posteriors reaccions que et porten al que serà el retrobament amb un "tu" anterior el qual havies donat per perdut, i gairebé per mort. I tornar a creure amb un mateix, sempre és motiu de celebració.
Man in the dark is back again
Així m'agrada, que la catarsi que vam provocar ahir tu i jo et serveixi per concloure que hi ha moments a la vida que són únics, genuïns i irrepetibles.
ResponEliminaSón el que provoquen la felicitat més sincera
güelcom joum!!!!
ResponEliminai podria saber perquè t'ha agradat? ^^
ResponEliminajo em sento més identificada amb la noia... ^.^ però tot va per dies! http://unafullavoladora.blogspot.com/2010/04/esperant-sense-fumar.html
ResponElimina