En blanc.
Els dies han marxat
dins el somni abatut.
El temps no perdona,
no cal ser tossut.
Les hores han rigut
amb els teus passos
perduts, i no saps
fer somriures falsos.
Els minuts són capaços
d'imposar una llei.
Si camines sempre sol
de tu mateix seràs el rei.
Els segons arrenquen pell
d'aquell qui els dies
ignora. Només de tu,
i en ningú més confies.
En blanc?
7 comentaris:
..en tú, i en ningu mes confies.
aixo he pensat jo sempre, ara m' agrada confiar, mai saps que t aportaran de nou aquell día.
by: villlaaaaa
he de confessar... que he entès ben poc aquest poema...
però el que sí que se és que si camines sol de tu mateix seràs el rei però aleshores no tindràs cap conseller que t'aconselli...
demà tornaré a intentar de desxifrar-lo...
petons de bona nit! (o de bon dia, o de bona tarda...)
va ser guay, molt guay.
un petó petitó...
sergi magrada tiu!!
no em de parar mai de fer poemes !
sí, desapareixeré...
però potser anirem posant fotos de com va la festa al blog de les noies més guapes de rubí ^^
en que possiblement estarem en els estats i les situacions menys oportunes del món :P
hiiiii
Sergi...ets molt líric!xD
Trobu a faltar ls tves enkstes..stabn mb.A veure si parlem aviat!
Apa,disfruta d ls vaknces!!
*muakKs!
[diths!]
sergfi, torna d una puñetera vegada que et trobo a fraltar una mica!
Publica un comentari a l'entrada