I així afrontem el nostre petit camí immersos en aquest món fosc, on la nostra capacitat de vèncer la realitat ens enganya mentint-nos constantment. I ni tan sols sabem quan deixarem d'existir. Ni tan sols sabem si hem existit mai.
* El resultat de l'enquesta anterior ha estat: Quin creieu que dels tres colors bàsics, és el més bàsic... El cian! Doncs ja veig les vostres preferències, però tot i així els tres colors bàsics segueixen sent igual de bàsics!
8 comentaris:
A joc de daus vos acompararé!!! el gran poeta Ausisas March ja ho deia això, la vida és cosa d'atzar, de fortuna que en deia Maquiavel. Tanmateix està a les nostres mans aprofitar-la quan està al nostre favor i també estar en les nostres mans poder reduir aquest atzar, intentant controlar totes les variables que se'ns presenten. Vinga!! i viska el teu dibuix!
PD: no deixeu que les corrents de la societat us portin!
La sort és el que ens acaba marcan a la vida, si més no és el que vol mostrar woody allen a la peli match point. Te la recomano moltíssim si no l'has vista!
I després tot el contingut filosòfic que hi has introduit, maremeva! Realitat i veritat! És una primera evidència, tal i com pensà Descartes, que existim? Tandebó tingués més coneixements de tot això, i més ganes d'avorrir-te amb el meu comentari, però és que avui amb la reducció d'una hora de son m'han matat i ara només em queda anar a dormir abans no sigui massa tard.
unpetó!
ah, sobre l'enquesta! el que m'ha passat pel cap és:
què passaria si demà passat descobrissis que t'has convertit en un escarabat?
la xerrada sobre transexualitat on vaig assistir divendres. Interessantíssima. Total, que si em trobés amb els òrgans sexuals equivocats, seguiria el meu propi rol dins la societat disfrutant de la possibilitat amb uns genitals diferents.
i ná má
Sí, realment les qüestions de Descartes i més tard evolucionades per Kant són molt trascendentals. Relament, el que veuen els nostres ulls són la realitat o aquesta està modificada per la nostre ment?...mmmm. Tot i entedre Descartes, no estic massa d'acord amb el que diu, com tots els filosofs, agafa un coneixement o una branca cientifica per explicar-ho tot, és massa simplista, pel meu parer.
jo crec que hauria de tenir més coneixements sobre tot això com per poder opinar. em sento una persona insegura quan parlo d'allò que conec poc. Perquè precisament quan conec poc una cosa sé fins on arriba el marge d'error..
quin dilema!
em sap greu no poder parlar de l'art de'n sergi fent dibuixets totalment surrealistes en la línia de tim burton (que em fa pensar).
ñeñe
joh, q gran!
només de veure la paraula Babidi ja m'ha agradat i després aquell ull m'ha fet reafirmar q estàvem parlant d'un producte de qualitat (ves a saber xq) i tot plegat ha fet que sense ni tan sols llegirm'ho bé, estigui aquí comentant.
Vaig a llegir-m'ho i mirar bé el dibuix :D
Haig d di k kda dia ls teus pics m sorprenen +.. relament has fet b anan al artístic.
Si senyor..a + m recorden a la mva infantesa televisiva...miran Dragon Ball-Z(nyu!^^')
Vinga noi, a veure si ns veiem!
muaks!
[diths!]
Soc john Arbacal altre cop!
L'altre dia vaig poder visualitzar aquesta obra a la propia realitat, es força més impactant, si si... sembla que de cop hagis dentrar en el cub i t'hagis de transformar en un seguidor innat den Babidi.
Viu jove viu
Publica un comentari a l'entrada