U

I així començo. Començo com quan qualsevol persona que comença alguna cosa, un esport, comença a fer classes de ioga, de tai-chi, de matemàtiques aplicades a la religió cristiana ortodoxa, com quan algú és empès per un amic o perquè simplement ho creu que ha de començar a enganxar-se a una droga o començar a deixar-la, o provar-la una mica, en petites dosis, no fos cas que li senti malament i s’hi quedi. Començo perquè em ve de gust i no he de donar cap explicació, començo com aquell que la novia l’ha deixat perquè el prefereix com a amic, tot i que sap que en veritat el deixa perquè s’ho fa amb un altre, i vol tornar a començar de zero. Tinc la sensació que serà allò gran que sempre t’han dit des de petit que faràs, encara que sempre he pensat que m’ho deien per tenir-me content i perquè no pensés en el futur negre que m’esperava, encara que l’esperança sempre hi ha estat, però no crec massa en mi mateix, o ves a saber, potser si que algun dia tindré la sort de poder innovar en algun aspecte de la societat, o del món sencer, i fer-me famós, augmentar el nombre del meu conte corrent, follar molt, ser més famós encara, morir jove per deixar un cos bonic, provocar a la premsa i a les autoritats, no parar mai de ser famós i no parar mai de ser multimilionari i encara més i més famós, fins a rebentar, i esquitxar les parets de diners i sang embrutada per la mala o bona vida del personatge mediàtic i insolent que només fa que sortir als programes roses cridant i enfotent-se de tothom, total, ningú li pot dir res, perquè és molt famós i molt més ric que els altres, i se’n pot anar quan vulgui del plató perquè se sent atacat per algun periodista patètic, a sobre que li paguen per l’exclusiva ell agafa i marxa. I la il·lusió que em fa començar no la té ningú ara mateix, és aquell neguit que tens al pit de les ganes que tens de fer, veure, tocar, olorar alguna cosa, allò que dius ai ai ai, que fa temps que ho vols fer i fins ara no t’has decidit i et dius a tu mateix que has tardat massa però et respons a la defensiva dient que no ho havies pensat prou i ara que ja ho has ben meditat t’hi poses.


To be continued...

Cel

Un núvol que es desfà
i un raig de llum subtil
travessa la penombra.

Mecanismes naturals
i alhora inesperats.
Un blau intens em mira.

El cel em cau al damunt.
Però no pesa gens,
més aviat m'ompla.

Escriptori

Ordinador portàtil, taula, llibre de nada, dvd de metallica, telèfon mòbil, desodorant, cartera, llibretes, càmera digital, diccionari català - anglès, calculadora, targeta de la seguretat social, carregador de la càmera digital, llibre de si menges una llimona sense fer ganyotes, suro, calendari, xinxetes, dvd per gravar, estoig d'ulleres, dues fotos de quan era petit, paquet de mocadors, cds, game boy advance, un altre estoig d'ulleres, retoladors staedtler, cançoner, apunts i llibretes de l'any passat, llibres d'estudi, discman, bafles, compàs, gravadora, mines de tot tipus, cables, cables endollats.

The Verve Pipe - Colorful

I know I can be colorful

ASTRONAUT: psycho in da space

Diàlegs

...
- Tan bon punt arribi li diré, sí.
- Ben fet, s'ho mereix.
- No sé, potser no.
- Bé és possible.
- Però estic molt trist, saps?
- Si si, estic amb tu.
- Doncs li diré. Li deixaré anar tal com raja.
- Pensa primer una mica el que vols dir-li, com ho vols encarar, quin vocabulari utilitzaràs i tot això.
- No, sense pensar, directe, amb força, que noti el dolor que sento a dins.
- Oh sí! M'ho estic imaginant, quina cara posarà!
- I t'imagines la meva?
- També! Estaràs seriós, apretant fort les celles, parpadejant el mínim possible, les venes i els tendons del coll a punt de rebentar...
- Millor no m'exalti gaire, diuen que no va bé pel karma.
- Ah, doncs... llavors prent-ho amb més calma, i pots utilitzar la tàctica de la llagrimeta.
- Sí, és bona, però s'ho ensumarà. Si no ho puc treure de dins amb tota la ràbia, potser que ho deixi córrer.
- Per què?
- Ei, pensa en el karma!
- Ah clar, és cert. Un altre dia.
- Un altre dia.
...

Nit freda

Una merda

i una puta.

Nit freda.

Tot gira

i es corromp.

Guspira.

Fums blancs

i mal de cap.

Com abans.

Sempre així

tu m'interromps.

Sóc feliç.

Vine amb mi

i suaument.

Amb temps.

Sóc feliç

i m'interromps.

Sempre així.

Com abans

i maldecaps.

Fums blancs.

La guspira

es corromp.

I tot gira.

Nit freda

i una puta.

Quina merda.

The pulp

Hi havia una vegada un animal submarí estrafolari, singular, estrambòtic, heteròclit i insòlit, que tenia atemorits, esverats, esporuguits i astorats a tota la gent d'aquella contrada, comarca, regió o país vora del mar. Quan la lluna era nova, el subjecte monstruós, colossal, i extraordinari que habitava sota les aigües sorgia, emergia, cimallejava del seu habitat natural, i emprenia el camí cap al poble, aldea, llogaret més proper. Un cop allà, la fera salvatgina de vuit extremitats començava una vil, malvada, ferotge i infame destrucció de tot el que s'anteposava al seu pas, tot cruspint, empassant, englotint, devorant i endrapant qualsevol ésser humà que trobava. Un bon dia, quan la bèstia aquàtica, marina i potàmica estava a punt de començar altre cop el seu àpat, un objecte volador no identificat va aparèixer, aflorar, brollar, eixir d'entre una massa espesa de núvols, i mitjançant un raig de llum brillant, lluent, flamant, esplendorós i rutilant va endur-se el personatge protagonista, rellevant i principal d'aquesta història plena, embotida i farcida de sinònims, i mai més va tornar a molestar l'humil població que vivia a prop del mar. Mesos més tard, van rebre un missatge d'emissor desconegut, anònim i incògnit dient que gràcies al diccionari de sinònims es poden fer relats tan incongruents i insòlits com aquests.

The chicken tales

Question:

En blanc

La força vital que t'empeny.
Ningú. Et busquen.
Somnis intermitents.
Pensaments que fumen.
Somrís. Llavis de dolça mel.
Trencat, esberlat.
Somnis intermitents. No.
S'ha acabat. Ja no hi ha passat.

Poeta

Un somriure apagat.
En el gran torrent
complex de la ment
un dia ha passat.
Deixes de fer,
fas i desfàs,
controles el pas
damunt el paper.
Mirades de gel,
i no es trenquen
sinó que busquen
un trosset de cel.
Mai, mai, mai,
però és sempre
disposat entre
l’ai i el desmai.
Llapis, -company
inseparable- diu
el poeta. I riu.
Celebra. Xampany.

Cianur

Avui si. Em sento capaç de fer el pas definitiu, el que marcarà el meu destí. Hi haurà gent que patirà, ho sé, d'altres que em recordaran sempre, o potser m'oblidaran, ves a saber. He triat l'opció que penso que és la més adequada per a mi. Estic nerviós. Molt nerviós. Només espero el moment en que els meus ulls no divisin més enllà del meu propi pensament, es tornaran blancs, perduts. No sentiré res, el buit s'endinsarà per les orelles i em col·lapsarà qualsevol so que vulgui penetrar en el meu descans etern. No podré articular cap paraula, ni d'elogi, ni de dolor, ni de ràbia, res, se'm paralitzarà la boca, i amb ella la llengua, que es relaxarà i em taparà l'esòfag, impedint que pugui empassar ni el més petit glop d'aire. Però tot això ja no em farà falta. La meva ànima aconseguirà ressorgir d'aquest cos podrit per la vil humanitat, i serà llavors quan podré sentir la llibertat. El meu cos es desfarà a poc a poc i amb ell se n'anirà la malícia i la corrupció de mi, i seré purificat per sempre més, i em transportaré al regne al qual vull pertànyer.
Agafo el got amb aigua, i em prenc la pastilla de cianur. Començo a notar els primers símptomes, i realment estic espantat. És dolorós. I ràpid. Però només puc pensar en una cosa: la mort no és el final, sinó el principi.

Poema curt d'un ésser humà que és estimat i estima

I és quan busques
que no en trobes.

I és quan esternudes
que no somrius.

I és quan plou
que no fa sol.

I és quan t'enamores
que el cor batega fort.

Brothers In Arms

Com?

I com descobrir
que tot té un fi
inesperadament
premonitori, i
com pensar que
tota acció es
pot valorar amb
una raó si més
no passiva, i
com mirar-la
als ulls després
de l'impuls del
sentiment, i
com deixar que
la memòria em
torni a regalar
moments que
no voldria ni
recordar, i com
passar per sobre
el fil, encara
incandescent,
sense caure ni
perdre el seny
ni l'equilibri. I
com escriure
unes paraules
després de la
tempesta, si
encara no hi ha
calma, si encara
no he tornat.

És temps de no pensar

En blanc.

Els dies han marxat
dins el somni abatut.
El temps no perdona,
no cal ser tossut.
Les hores han rigut
amb els teus passos
perduts, i no saps
fer somriures falsos.
Els minuts són capaços
d'imposar una llei.
Si camines sempre sol
de tu mateix seràs el rei.
Els segons arrenquen pell
d'aquell qui els dies
ignora. Només de tu,
i en ningú més confies.

En blanc?

Naufragi Universal pt.2

Un cel blau. Taques de núvols. Ocells que s'amaguen al seu niu tot predint la pròxima tormenta. Cauen les primeres gotes d'una teranyina grisa que ràpidament transforma tota figura visible en translúcida. Els carrers són plens de rius que baixen, i giren, i mullen i s'escolen pels forats. I penses, encara que no vols. Però la ment té ganes de jugar amb tu, avui. I t'adorms. I d'entre el so de l'aigua com raja, una figura apareix, borrosa, quieta, però tangible. La pots tocar. La pots olorar. La pots sentir. Però no la pots distingir. T'aferres en ella. L'abraces ben fort, no la vols deixar escapar sense abans saber qui és. L'únic que surt dels seus llavis són sospirs. No, no en tens prou. En vols més. Molt més, més, més... Encara l'estimes.
Obres els ulls però l'angoixa t'estreny el coll, com una soga. Era un somni que formava part de la mateixa realitat, tan viva com els batecs del teu cor. T'has sentit, et sents, i et sentiràs víctima d'un naufragi universal, ofegat per les immensitats d'un sentiment que t'arrenca de la raó i et clava a la més pura bogeria.

No leaf clover

Then it comes to be that the soothing light at the end of your tunnel
Was just a freight train coming your way...

Naufragi Universal

La finestra oberta

deixa entrar la pluja

que cau ara mateix,

les cortines ballen

al ritme de la pluja

però jo no estic content.

Gota a gota em mullo.

Ventades que amb la pluja

m'ho fan més evident

que jo encara t'estimo,

però jo no estic content.

S'humiteja el carrer,

la gent obre el paraigües

i es tapa si té fred.

I jo m'assec a terra

perquè no sé què fer.

Perquè no sé on ets?

I m'encenc un cigarro

i amb tot Déu em cago

per fer més evident

que jo encara t'estimo,

però no sé on ets,

que jo encara t'estimo,

però no estic content.

The dark is over here!

*El resultat de l'enquesta: D'on ve l'ésser humà?... De la televisió! Una resposta sorprenent, però més sorprenent encara que l'única que no ha obtingut cap vot ha estat "Dels micos"!

Here I am.

No saps quan és, per això sempre et resulta espontani i sorprenent. La ment treballa impertorbable i incessant dins del teu subconscient, fa moure tots els motors amagats a cada racó de la massa encefàlica. I de sobte apareix ella. Sense immutar-se. Tal com ve s'apodera de tu i et converteix en la seva eina de creació tangible. Formes part d'un procés complex, gairebé com un somni, on ella i el teu cos es posen en comú, aconseguint així una de les meravelles més fantàstiques i emocionants de l'ésser humà.

Realment la inspiració sorgeix quan no en tens.

Cançó I

Temps difícils,
aires foscos,
fulles de l'arbre que encara no han caigut.

Núvols negres,
carrers bruts.
Corre, crida. Ja has perdut.

Passen els dies.
Alcohol barat.
Glops d'aire entrebancats.

Caus avall, tot suplicant
que la vida et faci costat.
Has trencat tots els miralls.
Altre cop atrapat
en el propi passat.
Saps que ja no tornaràs.

Llibre dels fets que no s'entenen v.1.0

1- Per què quan tenim molta set patim molt, i només bebent uns 3 segons ja se'ns passa? No hauria de ser proporcional el patiment i el plaer?

2 - Per què Catalunya, sent un país de catalans, ha d'estar governat per un espanyol?
3 - Per què quan tinc les mans brutes sempre em pica el nas?

4 - Per què a Dragon Ball GT el Trunks de cop es torna un mitja merda quan va ser ell qui només va necessitar 10 segons per matar en Freezer?

5 - Com és que en Hanamichi Sakuragi és pel-roig, altíssim, però és japonés?

6 - Com és que el Caprabo de baix de casa meva és més car que el de dalt del poble?



...Afegiu les vostres preguntes al servei de comentaris del blog, gràcies.






*El resultat de l'enquesta anterior ha estat:
Si A és B, i B és C... A és igual a C! Sí, resposta correcte (suposem), però sou uns avorrits, per alguna cosa vaig posar quatre respostes més divertides.

La vida ens cau al damunt

Va caure a terra fent un fort espetec. Les finestres eren obertes, i deixaven entrar la brisa primaveral que tan li agradava. A sobre la tauleta de la sala hi havia, com sempre, el correu del dia. I al costat la capseta de fusta plena de segells, dels quals en feia col·lecció. Els arrencava cuidadosament per evitar els mínims danys i seguidament els posava dins d'un sobret de plàstic per conservar-los millor. En tenia de moltes menes i de molts països diferents. Però els segells eren l'excusa per viatjar arreu i descobrir noves cultures i noves visions del món. Sovint deia que la seva gran passió era sentir-se ciutadà del món, que quedar-se en una ciutat era la pèrdua de temps més gran que hi havia. Si hagués pogut, deia, s'hagués passat la vida descobrint i aprenent arreu. Però la vida no sempre dóna el resultat esperat, i sovint ens queden molts assumptes pendents que mai arribem a realitzar.

I així és com ens va deixar, amb els bitllets d'avió a punt per anar a l'Índia a la mà, ajagut a terra, endinsat en el son etern, i amb la cara de felicitat més gran que pogués articular.




*Els que hagueu votat "Lester" a l'enquesta anterior, heu encertat! Així es deia la rata que col·laborava amb en Beakman!

L'illa del tresor? v.2.0

-Música.
-Instruments.
-Partitura.
-Notes.
-Ritme.
-Sentiments.
-Persones.
-Civilització.
-Població.
-Ciutat.
-País.
-Continent.
-Món.


Un moment realitzant a partir d'una peça musical. Milers de composicions que aguanten tot un món.






* El resultat de l'enquesta anterior ha estat: Què passaria si descobriu que sou del sexe contrari?... Ho acceptaria i disfrutaria amb els nous òrgans!

The dark is near...

La inesperada visita d'un ser sorgit d'un full de paper el va fer entrar en raó. No és pas que la vida ens esclavitzi en un cercle d'errors continus ni res d'això. Prenem-nos-ho amb calma, va. Tan sols és com un simple joc de daus, on la sort i l'atzar es posen d'acord per decidir el nostre rol en aquest món. El destí és un fet del dia a dia que es va escrivint amb força dins nostre.

I així afrontem el nostre petit camí immersos en aquest món fosc, on la nostra capacitat de vèncer la realitat ens enganya mentint-nos constantment. I ni tan sols sabem quan deixarem d'existir. Ni tan sols sabem si hem existit mai.






* El resultat de l'enquesta anterior ha estat: Quin creieu que dels tres colors bàsics, és el més bàsic... El cian! Doncs ja veig les vostres preferències, però tot i així els tres colors bàsics segueixen sent igual de bàsics!

L'illa del tresor?

- Sorra.
- Mar.
- Gota.
- Pluja.
- Núvol.
- Fred.
- Vent.
- Aire.
- Oxigen.
- Respirar.
- Vida.
- Mort.
- DARK!




*El resultat de la passada enquesta ha estat el següent: Si estàs menjant un flam i et trobes un pèl... és que estàs menjant autèntic flam d'ou!

Qualsevol nit pot ser més DARK

Doncs bé, començarem per on s'ha de començar, pel principi.
Ja fa temps que el dubte i la confusió van interrompre la meva feliç psicodèlica manera de veure la vida. Una pregunta em va romandre dins la massa encefàlica fins el dia d'avui, el qual he decidit afrontar-la. La pregunta en qüestió era:
I si em faig un blog?

Després de rumiar-m'ho dies m'he decidit a fer-lo, i ara només puc esperar a veure com evoluciona. De moment puc dir que la sensació de començar un blog, és com quan comences qualsevol cosa, una sensació d'ànims, d'esperança, de motivació, per tan espero que aquest cúmul de sensacions que m'envolten no defallin, i pugui seguir endavant amb aquest petit projecte personal.



Doncs res, amables lectors, espero de bon grat que la vostra estança per aquest blog es faci agradable i enriquidora!