Here I am.

No saps quan és, per això sempre et resulta espontani i sorprenent. La ment treballa impertorbable i incessant dins del teu subconscient, fa moure tots els motors amagats a cada racó de la massa encefàlica. I de sobte apareix ella. Sense immutar-se. Tal com ve s'apodera de tu i et converteix en la seva eina de creació tangible. Formes part d'un procés complex, gairebé com un somni, on ella i el teu cos es posen en comú, aconseguint així una de les meravelles més fantàstiques i emocionants de l'ésser humà.

Realment la inspiració sorgeix quan no en tens.

Cançó I

Temps difícils,
aires foscos,
fulles de l'arbre que encara no han caigut.

Núvols negres,
carrers bruts.
Corre, crida. Ja has perdut.

Passen els dies.
Alcohol barat.
Glops d'aire entrebancats.

Caus avall, tot suplicant
que la vida et faci costat.
Has trencat tots els miralls.
Altre cop atrapat
en el propi passat.
Saps que ja no tornaràs.

Llibre dels fets que no s'entenen v.1.0

1- Per què quan tenim molta set patim molt, i només bebent uns 3 segons ja se'ns passa? No hauria de ser proporcional el patiment i el plaer?

2 - Per què Catalunya, sent un país de catalans, ha d'estar governat per un espanyol?
3 - Per què quan tinc les mans brutes sempre em pica el nas?

4 - Per què a Dragon Ball GT el Trunks de cop es torna un mitja merda quan va ser ell qui només va necessitar 10 segons per matar en Freezer?

5 - Com és que en Hanamichi Sakuragi és pel-roig, altíssim, però és japonés?

6 - Com és que el Caprabo de baix de casa meva és més car que el de dalt del poble?



...Afegiu les vostres preguntes al servei de comentaris del blog, gràcies.






*El resultat de l'enquesta anterior ha estat:
Si A és B, i B és C... A és igual a C! Sí, resposta correcte (suposem), però sou uns avorrits, per alguna cosa vaig posar quatre respostes més divertides.

La vida ens cau al damunt

Va caure a terra fent un fort espetec. Les finestres eren obertes, i deixaven entrar la brisa primaveral que tan li agradava. A sobre la tauleta de la sala hi havia, com sempre, el correu del dia. I al costat la capseta de fusta plena de segells, dels quals en feia col·lecció. Els arrencava cuidadosament per evitar els mínims danys i seguidament els posava dins d'un sobret de plàstic per conservar-los millor. En tenia de moltes menes i de molts països diferents. Però els segells eren l'excusa per viatjar arreu i descobrir noves cultures i noves visions del món. Sovint deia que la seva gran passió era sentir-se ciutadà del món, que quedar-se en una ciutat era la pèrdua de temps més gran que hi havia. Si hagués pogut, deia, s'hagués passat la vida descobrint i aprenent arreu. Però la vida no sempre dóna el resultat esperat, i sovint ens queden molts assumptes pendents que mai arribem a realitzar.

I així és com ens va deixar, amb els bitllets d'avió a punt per anar a l'Índia a la mà, ajagut a terra, endinsat en el son etern, i amb la cara de felicitat més gran que pogués articular.




*Els que hagueu votat "Lester" a l'enquesta anterior, heu encertat! Així es deia la rata que col·laborava amb en Beakman!

L'illa del tresor? v.2.0

-Música.
-Instruments.
-Partitura.
-Notes.
-Ritme.
-Sentiments.
-Persones.
-Civilització.
-Població.
-Ciutat.
-País.
-Continent.
-Món.


Un moment realitzant a partir d'una peça musical. Milers de composicions que aguanten tot un món.






* El resultat de l'enquesta anterior ha estat: Què passaria si descobriu que sou del sexe contrari?... Ho acceptaria i disfrutaria amb els nous òrgans!