Bons propòsits (Joan Barril, Joan Ollé) part II

- Anar a passar la tarda a qualsevol barri perifèric, asseure'ns a un cafè i escriure postals als amics.

- Escriure'ns cartes a nosaltres mateixos, llançar-les a la mateixa hora en bústies diferents i fer apostes sobre quina serà la primera a arribar.

- Fotocopiar un full en blanc.

- Escriure l'autobiografia de la vida que hauríem volgut viure.

- Inventar-nos un nom d'escriptor, demanar als coneguts si algú n'ha llegit alguna cosai a qui digui que sí reirar-li la paraula, per burro.

- Renunciar a tot allò que havíem cregut, admetre que anàvem equivocats i celebrar un petit funeral per nosaltres mateixos.

- Dedicar un dia a l'azar. Anar a l'estació i agafar un tren que no sabem on va. Baixar a l'última parada i allà agafar un autobús fins al final. Caminar a cegues fins arribar a la que serà per sempre casa nostra.

- Marcar en un mapa de la ciutat els llocs on ens hem fet petons de veritat.

- Anar a una illa deserta i, un cop allà, entristir-nos perquè amb la nostra arribada ja no podem dir que és una illa deserta.

- Escriure poemes d'un gran lirisme a la porta dels vàters públics per compensar les grolleries habituals.

- Escriure una carta als Reis demanant que vingui la República.

Bons propòsits (Joan Barril, Joan Ollé)

- Tancar la finestra fins que no hi entri ni una escletxa de llum. Deixar els rellotges a fora i perdre la noció del temps fins que ja no sapiguem si som cos o només ànima.

- Sucar una magdalena en un cafè amb llet sabent que, quan siguem grans, recordarem aquest moment.

- Passar-nos el matí jugant a daus i apuntar en una llibreta totes les jugades. Després, a la tarda, anar al Casino a veure si el mètode funciona.

- Batejar el nostre fill amb el nom del nostre adversari.

- Encara que no tinguem la grip, posar-nos al llit amb un termòmetre a la boca i demanar als amics que ens vinguin a veure.

- Anar a un museu i comprovar una vegada més que el millor quadre és la finestra.

- Comprar una agenda caducada i escriure-hi tot allò que hauríem d'haver fet.

- Desitjar els pits de les dones, no pas per desig sinó per golafreria.

- Demanar canvi a un pidolaire.

- Imaginar el mapamundi del segle XXII.

- Decidir que ja no sabem res de res i començar de nou a aprendre-ho tot.

Espriu, sospito, temo, voldria

Espero que em deleiti,
que no em menyspreï.

Sospito que m'agradarà,
que no em fallarà,
que romandré atrapat,
que em satisfarà l'obra.

Temo que m'avorreixi,
que no l'entengui,
que m'esguardi,
que es resolgui aviat,
que em refusi.

Em desficien els canvis,
els titelles,
la narració,
els decorats, les anàfores,
les metàfores.

Les representacions em desassosseguen:
el teatre,
el drama latent.

I voldria ser xic i mic,
camacurt, ballaric,
saber jugar amb la llengua com
Espriu.

Voldria que el meu poble es nombrés Sinera
o que fos un espectacle apoteòtic,
neuròtic,
mític,
eròtic o estrambòtic,
patriòtic, fantàstic
i fins i tot un xic matemàtic.

Vull teatre o poetes.


(Reinterpretació de "Espero, sospito, temo, voldria", de Pere Quart)

Patxanga

La vida és només una patxanga. Tantes coses ens ocupen el pensament durant el dia, tantes preocupacions, tants desnivells emocionals, que si ara anem bé, no ara ja no, que en fulanito l'han fet fora i hem de buscar un substitut que ocupi el forat, que l'estrés et juga males passades i vas al vàter més del necessàri, que si una noia desapareguda, que si tens febre ja està, un porc t'ha encolomat el seu encostipat, que si tal, que si qual, que si pum, que si pam, que si tens exàmens i se't cau el món a sobre, que si et fas mal al peu fent l'idiota amb una piloteta esponjosa de nen petit que no saps ni d'on ha sortit, que si portes barba perquè et fot una mandra impressionant afaitar-te a part del poc temps que et pots permetre per a tu mateix no te'l gastaràs en posar-te maco perquè total, seguiràs sent el mateix, igual de lleig, que si tens un granet al cul i et molesta quan t'asseus, que si ja no t'aguantes i al arribar a casa no pots més i tens unes ganes de fer una migdiada d'aquelles que al despertar-te no saps on collons estàs, que si passa una moto i fot un soroll que et cagues en la puta mare que et va parir, i total, perquè un homenet vestit de color groc xuti una pilota i de cop i volta se t'oblida tot el que estaves pensant i només pots dir: Visca el Barça, ostia!