Tot, tot, i tot

L'únic Nobel que podré tenir mai entre mans

Guardiola responent una pregunta estúpida

Abans del partit contra el Dynamo de Kíev, a l'entrenador del Barça, Josep Guardiola, li van preguntar el perquè utilitzava la llengua catalana en les rodes de premsa, ja que a la UEFA no tenen traductors del Català, tot restant-li importància o rellevància a la nostra llengua. Ell, tan directe i senzill com sempre, va respondre això:

M'indigna saber que situacions com aquestes es donen lloc encara avui i dia. Que deixin tant de qüestionar la nostra identitat i que comencin a acceptar-la. Sembla mentida com actualment sembla que l'únic estandard de la nostra llengua, cultura i país hagi de ser el Barça. La resta de catalans hem de donar la cara. Molts ja ho fem, però els que de debò ho han de fer encara estan a anys llum de demostrar el que són i el que som.

Solstici

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol

Què hauria passat si Hitler & Co haguessin tingut Facebook?

http://clipdepelicula.com/wp-content/themes/default/images/hitler-facebook.jpg

Màgia

Pinta la teva porta de color rosa i apareixeràs allà on vulguis.

(Money)

Conversa del segle XXI

- Hola
- Hola
- Què tal?
- Bé, i tu?
- També.

Fi de la transmissió.

System of a down - Roulette

I know, how I feel when I'm around you

I don't know, how I feel when I'm around you

Un fil de llum

Dins un somni
hi han records,
imatges aparcades
d'un obscur passat.

El cor s'extremeix
amb la seva mirada,
amb les seves paraules
d'arrepentiment.

Però les cortines
bufen, com el vent,
un fil de llum
que em desvetlla.

Dins un somni
he recordat,
i sé que mai
oblidaré el passat.

El cor se li extremeix
amb la meva mirada,
amb les meves paraules
de calma imponent.

Però les cortines
quietes, com el record
que ens uneix,
són foscor, i res més.

Tribute

Això no és res més que un tribut a tots aquells que han perdut alguna cosa i l'han retrobat

Death

Change

Recordant el passat farem del present un bon futur.
Quina serà la pròxima estació?

Stone Sour - Through the glass

I'm looking at you through the glass

don't know how much time has passed

Oh God, it feels like forever

but no one ever tells you that forever feels like home,

sitting all alone inside your head

Bons propòsits (Joan Barril, Joan Ollé) part II

- Anar a passar la tarda a qualsevol barri perifèric, asseure'ns a un cafè i escriure postals als amics.

- Escriure'ns cartes a nosaltres mateixos, llançar-les a la mateixa hora en bústies diferents i fer apostes sobre quina serà la primera a arribar.

- Fotocopiar un full en blanc.

- Escriure l'autobiografia de la vida que hauríem volgut viure.

- Inventar-nos un nom d'escriptor, demanar als coneguts si algú n'ha llegit alguna cosai a qui digui que sí reirar-li la paraula, per burro.

- Renunciar a tot allò que havíem cregut, admetre que anàvem equivocats i celebrar un petit funeral per nosaltres mateixos.

- Dedicar un dia a l'azar. Anar a l'estació i agafar un tren que no sabem on va. Baixar a l'última parada i allà agafar un autobús fins al final. Caminar a cegues fins arribar a la que serà per sempre casa nostra.

- Marcar en un mapa de la ciutat els llocs on ens hem fet petons de veritat.

- Anar a una illa deserta i, un cop allà, entristir-nos perquè amb la nostra arribada ja no podem dir que és una illa deserta.

- Escriure poemes d'un gran lirisme a la porta dels vàters públics per compensar les grolleries habituals.

- Escriure una carta als Reis demanant que vingui la República.

Bons propòsits (Joan Barril, Joan Ollé)

- Tancar la finestra fins que no hi entri ni una escletxa de llum. Deixar els rellotges a fora i perdre la noció del temps fins que ja no sapiguem si som cos o només ànima.

- Sucar una magdalena en un cafè amb llet sabent que, quan siguem grans, recordarem aquest moment.

- Passar-nos el matí jugant a daus i apuntar en una llibreta totes les jugades. Després, a la tarda, anar al Casino a veure si el mètode funciona.

- Batejar el nostre fill amb el nom del nostre adversari.

- Encara que no tinguem la grip, posar-nos al llit amb un termòmetre a la boca i demanar als amics que ens vinguin a veure.

- Anar a un museu i comprovar una vegada més que el millor quadre és la finestra.

- Comprar una agenda caducada i escriure-hi tot allò que hauríem d'haver fet.

- Desitjar els pits de les dones, no pas per desig sinó per golafreria.

- Demanar canvi a un pidolaire.

- Imaginar el mapamundi del segle XXII.

- Decidir que ja no sabem res de res i començar de nou a aprendre-ho tot.

Espriu, sospito, temo, voldria

Espero que em deleiti,
que no em menyspreï.

Sospito que m'agradarà,
que no em fallarà,
que romandré atrapat,
que em satisfarà l'obra.

Temo que m'avorreixi,
que no l'entengui,
que m'esguardi,
que es resolgui aviat,
que em refusi.

Em desficien els canvis,
els titelles,
la narració,
els decorats, les anàfores,
les metàfores.

Les representacions em desassosseguen:
el teatre,
el drama latent.

I voldria ser xic i mic,
camacurt, ballaric,
saber jugar amb la llengua com
Espriu.

Voldria que el meu poble es nombrés Sinera
o que fos un espectacle apoteòtic,
neuròtic,
mític,
eròtic o estrambòtic,
patriòtic, fantàstic
i fins i tot un xic matemàtic.

Vull teatre o poetes.


(Reinterpretació de "Espero, sospito, temo, voldria", de Pere Quart)

Patxanga

La vida és només una patxanga. Tantes coses ens ocupen el pensament durant el dia, tantes preocupacions, tants desnivells emocionals, que si ara anem bé, no ara ja no, que en fulanito l'han fet fora i hem de buscar un substitut que ocupi el forat, que l'estrés et juga males passades i vas al vàter més del necessàri, que si una noia desapareguda, que si tens febre ja està, un porc t'ha encolomat el seu encostipat, que si tal, que si qual, que si pum, que si pam, que si tens exàmens i se't cau el món a sobre, que si et fas mal al peu fent l'idiota amb una piloteta esponjosa de nen petit que no saps ni d'on ha sortit, que si portes barba perquè et fot una mandra impressionant afaitar-te a part del poc temps que et pots permetre per a tu mateix no te'l gastaràs en posar-te maco perquè total, seguiràs sent el mateix, igual de lleig, que si tens un granet al cul i et molesta quan t'asseus, que si ja no t'aguantes i al arribar a casa no pots més i tens unes ganes de fer una migdiada d'aquelles que al despertar-te no saps on collons estàs, que si passa una moto i fot un soroll que et cagues en la puta mare que et va parir, i total, perquè un homenet vestit de color groc xuti una pilota i de cop i volta se t'oblida tot el que estaves pensant i només pots dir: Visca el Barça, ostia!

Existència satisfactòria

Observa el teu voltant,
els escarabats pugen pel teu cos
fins arribar al cap, i
en la foscor dels seus cossos
et van enterrant,
ràpidament.
No te n'adones, però ja ets
aigua passada, els teus crits
silenciosos no aconsegueixen trencar
la barrera de milers d’exosquelets.
Afamats,devoren poc a poc el
que et pertany, comences a
formar part d’ells, i plores, i rius,
i sembla que se t’enduguin
cap a aquell lloc el qual mai
haguessis desitjat anar-hi.
Fracassat,observes el teu voltant.
Ja no hi queda res.
I penses, si es que encara pots:
Tothom té el que es mereix?
Foscor.
Dolor. Una soga t’estreny
molt fort al voltant del coll i
t’ofegues. Però no mors.
Llum,
il·luminant el panorama
de la teva desgràcia. Prové
d’un somni, un somni abatut
per la por, un somni on
hi era jo, bategant la teva sang.
I les hores es fan minuts,
i els minuts segons...
En l’eternitat de la incertesa
desapareixes sense deixar marca,
i és que... Has existit mai?

Creedence Clearwater Revival - Have you ever seen the rain?

Have you ever seen the rain coming down on a sunny day?

Ésser bio-psico-cultural (en vers)

Modelatge seqüencial
i de bon material.
Disseny cartogràfic.

Obtús de vista
diu l’optometrista.
Presència dubtosa.

Desgast d’una reforma
d’allò menys uniforme,
ideada per un tècnic.

Circuits que determinen
els peus que ara caminen.
Pensaments informàtics.

Violència exagerada
fruit d’una mossegada.
Agafa una destral.

Calci que peta.
Metall i cigarreta
fan d’ell arma letal.

Monstre psíquic, biològic:
ésser estrambòtic
bio-psico-cultural.

Letters

Ésser bio-psico-cultural

Obvietat

A l'hivern es fa fosc més aviat que a l'estiu.

L'altra vida

- La vida és una carga constant?
- La vida és una farsa?
- Com et sentiries si al morir, fessis feliç a algú altre?
- La mort és una solució quan la vida no és el que esperaves?
- Cal abandonar la vida si no la pots millorar?
- Realment som amos de la nostra vida?
- Si la vida et dóna l'esquena, tu què has de donar?


Preguntes plantejades a partir del conte "L'altra vida", de Sergi Pàmies.

Metallica - The unforgiven

What I've felt, what I've known, never shined in what I've shown.