Diàlegs

...
- Tan bon punt arribi li diré, sí.
- Ben fet, s'ho mereix.
- No sé, potser no.
- Bé és possible.
- Però estic molt trist, saps?
- Si si, estic amb tu.
- Doncs li diré. Li deixaré anar tal com raja.
- Pensa primer una mica el que vols dir-li, com ho vols encarar, quin vocabulari utilitzaràs i tot això.
- No, sense pensar, directe, amb força, que noti el dolor que sento a dins.
- Oh sí! M'ho estic imaginant, quina cara posarà!
- I t'imagines la meva?
- També! Estaràs seriós, apretant fort les celles, parpadejant el mínim possible, les venes i els tendons del coll a punt de rebentar...
- Millor no m'exalti gaire, diuen que no va bé pel karma.
- Ah, doncs... llavors prent-ho amb més calma, i pots utilitzar la tàctica de la llagrimeta.
- Sí, és bona, però s'ho ensumarà. Si no ho puc treure de dins amb tota la ràbia, potser que ho deixi córrer.
- Per què?
- Ei, pensa en el karma!
- Ah clar, és cert. Un altre dia.
- Un altre dia.
...

Nit freda

Una merda

i una puta.

Nit freda.

Tot gira

i es corromp.

Guspira.

Fums blancs

i mal de cap.

Com abans.

Sempre així

tu m'interromps.

Sóc feliç.

Vine amb mi

i suaument.

Amb temps.

Sóc feliç

i m'interromps.

Sempre així.

Com abans

i maldecaps.

Fums blancs.

La guspira

es corromp.

I tot gira.

Nit freda

i una puta.

Quina merda.

The pulp

Hi havia una vegada un animal submarí estrafolari, singular, estrambòtic, heteròclit i insòlit, que tenia atemorits, esverats, esporuguits i astorats a tota la gent d'aquella contrada, comarca, regió o país vora del mar. Quan la lluna era nova, el subjecte monstruós, colossal, i extraordinari que habitava sota les aigües sorgia, emergia, cimallejava del seu habitat natural, i emprenia el camí cap al poble, aldea, llogaret més proper. Un cop allà, la fera salvatgina de vuit extremitats començava una vil, malvada, ferotge i infame destrucció de tot el que s'anteposava al seu pas, tot cruspint, empassant, englotint, devorant i endrapant qualsevol ésser humà que trobava. Un bon dia, quan la bèstia aquàtica, marina i potàmica estava a punt de començar altre cop el seu àpat, un objecte volador no identificat va aparèixer, aflorar, brollar, eixir d'entre una massa espesa de núvols, i mitjançant un raig de llum brillant, lluent, flamant, esplendorós i rutilant va endur-se el personatge protagonista, rellevant i principal d'aquesta història plena, embotida i farcida de sinònims, i mai més va tornar a molestar l'humil població que vivia a prop del mar. Mesos més tard, van rebre un missatge d'emissor desconegut, anònim i incògnit dient que gràcies al diccionari de sinònims es poden fer relats tan incongruents i insòlits com aquests.

The chicken tales