En blanc.
Els dies han marxat
dins el somni abatut.
El temps no perdona,
no cal ser tossut.
Les hores han rigut
amb els teus passos
perduts, i no saps
fer somriures falsos.
Els minuts són capaços
d'imposar una llei.
Si camines sempre sol
de tu mateix seràs el rei.
Els segons arrenquen pell
d'aquell qui els dies
ignora. Només de tu,
i en ningú més confies.
En blanc?
18/6/08
12/6/08
Naufragi Universal pt.2
Un cel blau. Taques de núvols. Ocells que s'amaguen al seu niu tot predint la pròxima tormenta. Cauen les primeres gotes d'una teranyina grisa que ràpidament transforma tota figura visible en translúcida. Els carrers són plens de rius que baixen, i giren, i mullen i s'escolen pels forats. I penses, encara que no vols. Però la ment té ganes de jugar amb tu, avui. I t'adorms. I d'entre el so de l'aigua com raja, una figura apareix, borrosa, quieta, però tangible. La pots tocar. La pots olorar. La pots sentir. Però no la pots distingir. T'aferres en ella. L'abraces ben fort, no la vols deixar escapar sense abans saber qui és. L'únic que surt dels seus llavis són sospirs. No, no en tens prou. En vols més. Molt més, més, més... Encara l'estimes.
Obres els ulls però l'angoixa t'estreny el coll, com una soga. Era un somni que formava part de la mateixa realitat, tan viva com els batecs del teu cor. T'has sentit, et sents, i et sentiràs víctima d'un naufragi universal, ofegat per les immensitats d'un sentiment que t'arrenca de la raó i et clava a la més pura bogeria.
Obres els ulls però l'angoixa t'estreny el coll, com una soga. Era un somni que formava part de la mateixa realitat, tan viva com els batecs del teu cor. T'has sentit, et sents, i et sentiràs víctima d'un naufragi universal, ofegat per les immensitats d'un sentiment que t'arrenca de la raó i et clava a la més pura bogeria.
7/6/08
No leaf clover
Then it comes to be that the soothing light at the end of your tunnel
Was just a freight train coming your way...
1/6/08
Naufragi Universal
La finestra oberta
deixa entrar la pluja
que cau ara mateix,
les cortines ballen
al ritme de la pluja
però jo no estic content.
Gota a gota em mullo.
Ventades que amb la pluja
m'ho fan més evident
que jo encara t'estimo,
però jo no estic content.
S'humiteja el carrer,
la gent obre el paraigües
i es tapa si té fred.
I jo m'assec a terra
perquè no sé què fer.
Perquè no sé on ets?
I m'encenc un cigarro
i amb tot Déu em cago
per fer més evident
que jo encara t'estimo,
però no sé on ets,
que jo encara t'estimo,
però no estic content.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)