Tot, tot, i tot

L'únic Nobel que podré tenir mai entre mans

Guardiola responent una pregunta estúpida

Abans del partit contra el Dynamo de Kíev, a l'entrenador del Barça, Josep Guardiola, li van preguntar el perquè utilitzava la llengua catalana en les rodes de premsa, ja que a la UEFA no tenen traductors del Català, tot restant-li importància o rellevància a la nostra llengua. Ell, tan directe i senzill com sempre, va respondre això:

M'indigna saber que situacions com aquestes es donen lloc encara avui i dia. Que deixin tant de qüestionar la nostra identitat i que comencin a acceptar-la. Sembla mentida com actualment sembla que l'únic estandard de la nostra llengua, cultura i país hagi de ser el Barça. La resta de catalans hem de donar la cara. Molts ja ho fem, però els que de debò ho han de fer encara estan a anys llum de demostrar el que són i el que som.

Solstici

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol