La finestra oberta
deixa entrar la pluja
que cau ara mateix,
les cortines ballen
al ritme de la pluja
però jo no estic content.
Gota a gota em mullo.
Ventades que amb la pluja
m'ho fan més evident
que jo encara t'estimo,
però jo no estic content.
S'humiteja el carrer,
la gent obre el paraigües
i es tapa si té fred.
I jo m'assec a terra
perquè no sé què fer.
Perquè no sé on ets?
I m'encenc un cigarro
i amb tot Déu em cago
per fer més evident
que jo encara t'estimo,
però no sé on ets,
que jo encara t'estimo,
però no estic content.
6 comentaris:
precios.
m' encanta.
te'l robo.
fins demà.
quina sensació aquesta quan pot passar el que sigui, que és igual. pot caure't un test al cap que ni t'immutaràs perquè res és més important que el patiment que descrius...
bé, jo ho veig aixi...
yas
ke maku!!
karai nuc a ki va dirigit xo es deu sentir estimada ù_ú
un pto sergii
nuria/standby
copia'm el que vulguis, baby :P
jo també ho vaig copiar d'algu altre...
Ah, i és normal que no l'entenguis... és taaaan poc concret... :P
Potser ho he fet aposta, o potser perquè poca gent l'entengui...
Ves a saber...
no se perquè no puc comentar al video :O
i afactivameeeeen, jo no menjo chuches... o ben poques, però no acostumo a menjar-ne ^^
és un altre tema :P
Publica un comentari a l'entrada