Dins un somni
hi han records,
imatges aparcades
d'un obscur passat.
El cor s'extremeix
amb la seva mirada,
amb les seves paraules
d'arrepentiment.
Però les cortines
bufen, com el vent,
un fil de llum
que em desvetlla.
Dins un somni
he recordat,
i sé que mai
oblidaré el passat.
El cor se li extremeix
amb la meva mirada,
amb les meves paraules
de calma imponent.
Però les cortines
quietes, com el record
que ens uneix,
són foscor, i res més.
5 comentaris:
Són realment bonics tots aquests poemes :) (tot i que ara mateix tinc un d'aquells moments sensibles tan i tan odiosos xd)
els records son els que ens fan viure, d'una manera o d'una altra. o més que els records, el fet de crear-los...
recordar-los ens fa ser conscients que hem viscut...
m'agrada molt aquest poema, em sembla que dels millors que t'he llegit!!
els records, en realitat són l'única cosa que tenim. Perque el present en el moment que el vius ja ha passat, és un instant tan passatger i fugicer. El futur no existeix, o com a mínim no en tenim coneixem. Així que ens queda les coses que ens han passat, que són les que realment ens formen com a persones.
m'ha agradat aquest...
i roulette es molt gran!
I have a problem that I cannot explain...
Llegint això m'he enrecordat que hi ha una gran cançó que diu: "preserve your memories, they're all that's left you", i crec que té bastanta raó.
Espero que et vagi tot molt bé!:)
Publica un comentari a l'entrada