a pixel amb el teu
futur immediat de
futeses i malalts.
Una generació que
creix sense camí
ni metes, ni cap
somni de valor.
Xarxes sobre la
societat, teclats,
lletres, plasma
i pura ansietat.
Formigues que
avancen per un
camí forçat, on
gairebé ningú
se n'adona
quan en trepitja
alguna, ni falta
que fa, ja està.
Quan ens adonarem
que se'ns està
anant de les mans,
fora de sentit
i de tot tipus
de control, fora
de lloc, de ritme,
de mentalitat?
No tenim temps,
ens el prenen i
el perdem més
que el gaudim.
S'acaba, tot
s'acaba. Baixen
el teló, tanquen
els llums. Fi.
3 comentaris:
Per això estudio sociologia, per no ser un peó més en aquesta societat, per ajudar a altres a no acabar esclaus del sistema on tot ja està fet, escrit i dit. Encara que ara per ara, aconseguir-ho sigui una utopia.
m' introdueixo de nou al mon del blog. m' hi pasaré sovint; et toca sorprendrem "per tal de que no et margini socialment" ;p
t'estimo serg
Felicitats per aquest. És bo! =)
Publica un comentari a l'entrada