The pulp

Hi havia una vegada un animal submarí estrafolari, singular, estrambòtic, heteròclit i insòlit, que tenia atemorits, esverats, esporuguits i astorats a tota la gent d'aquella contrada, comarca, regió o país vora del mar. Quan la lluna era nova, el subjecte monstruós, colossal, i extraordinari que habitava sota les aigües sorgia, emergia, cimallejava del seu habitat natural, i emprenia el camí cap al poble, aldea, llogaret més proper. Un cop allà, la fera salvatgina de vuit extremitats començava una vil, malvada, ferotge i infame destrucció de tot el que s'anteposava al seu pas, tot cruspint, empassant, englotint, devorant i endrapant qualsevol ésser humà que trobava. Un bon dia, quan la bèstia aquàtica, marina i potàmica estava a punt de començar altre cop el seu àpat, un objecte volador no identificat va aparèixer, aflorar, brollar, eixir d'entre una massa espesa de núvols, i mitjançant un raig de llum brillant, lluent, flamant, esplendorós i rutilant va endur-se el personatge protagonista, rellevant i principal d'aquesta història plena, embotida i farcida de sinònims, i mai més va tornar a molestar l'humil població que vivia a prop del mar. Mesos més tard, van rebre un missatge d'emissor desconegut, anònim i incògnit dient que gràcies al diccionari de sinònims es poden fer relats tan incongruents i insòlits com aquests.