Espriu, sospito, temo, voldria

Espero que em deleiti,
que no em menyspreï.

Sospito que m'agradarà,
que no em fallarà,
que romandré atrapat,
que em satisfarà l'obra.

Temo que m'avorreixi,
que no l'entengui,
que m'esguardi,
que es resolgui aviat,
que em refusi.

Em desficien els canvis,
els titelles,
la narració,
els decorats, les anàfores,
les metàfores.

Les representacions em desassosseguen:
el teatre,
el drama latent.

I voldria ser xic i mic,
camacurt, ballaric,
saber jugar amb la llengua com
Espriu.

Voldria que el meu poble es nombrés Sinera
o que fos un espectacle apoteòtic,
neuròtic,
mític,
eròtic o estrambòtic,
patriòtic, fantàstic
i fins i tot un xic matemàtic.

Vull teatre o poetes.


(Reinterpretació de "Espero, sospito, temo, voldria", de Pere Quart)