8/5/09

Patxanga

La vida és només una patxanga. Tantes coses ens ocupen el pensament durant el dia, tantes preocupacions, tants desnivells emocionals, que si ara anem bé, no ara ja no, que en fulanito l'han fet fora i hem de buscar un substitut que ocupi el forat, que l'estrés et juga males passades i vas al vàter més del necessàri, que si una noia desapareguda, que si tens febre ja està, un porc t'ha encolomat el seu encostipat, que si tal, que si qual, que si pum, que si pam, que si tens exàmens i se't cau el món a sobre, que si et fas mal al peu fent l'idiota amb una piloteta esponjosa de nen petit que no saps ni d'on ha sortit, que si portes barba perquè et fot una mandra impressionant afaitar-te a part del poc temps que et pots permetre per a tu mateix no te'l gastaràs en posar-te maco perquè total, seguiràs sent el mateix, igual de lleig, que si tens un granet al cul i et molesta quan t'asseus, que si ja no t'aguantes i al arribar a casa no pots més i tens unes ganes de fer una migdiada d'aquelles que al despertar-te no saps on collons estàs, que si passa una moto i fot un soroll que et cagues en la puta mare que et va parir, i total, perquè un homenet vestit de color groc xuti una pilota i de cop i volta se t'oblida tot el que estaves pensant i només pots dir: Visca el Barça, ostia!

3 comentaris:

Yasmina ha dit...

aaaah m'encanta! el final, rotund!!

la vida pot ser una puta merda, però carai, quan el barça va tan bé com va...

:)

Núvol d'estiu (negre) ha dit...

jaja waaaiii

Albert ha dit...

Collons, molt bo! El ritme i l'absoluta despreocupació per tot, pura patxanga! T'aniré llegint!