Temps difícils,
aires foscos,
fulles de l'arbre que encara no han caigut.
Núvols negres,
carrers bruts.
Corre, crida. Ja has perdut.
Passen els dies.
Alcohol barat.
Glops d'aire entrebancats.
Caus avall, tot suplicant
que la vida et faci costat.
Has trencat tots els miralls.
Altre cop atrapat
en el propi passat.
Saps que ja no tornaràs.
4 comentaris:
definitivament poca cosa tinc a fer que llegir poemes i em sap greu que després de el viaje definitivo hagi llegit la teva cançó 1 i és que la perfecció de juanramon jiménez té tela!
i va, una mica d'optimisme, que gràcies a la gent que ens envolta la vida és massa :D!
/minigarry oix una canço un xic ttrista ee!!! aver si ens animem!! kes san jordi i no has anat al cole jajajaj
un petonet sergii
ets tot un artista xd
només falta ficar-li música :))
ens veieem suergi jajaj
(per cert.. com tens els pels del nas??)
Que es va crear primer: la televisio o l'esser huma?
Clarament..
Luard
Publica un comentari a l'entrada