Va caure a terra fent un fort espetec. Les finestres eren obertes, i deixaven entrar la brisa primaveral que tan li agradava. A sobre la tauleta de la sala hi havia, com sempre, el correu del dia. I al costat la capseta de fusta plena de segells, dels quals en feia col·lecció. Els arrencava cuidadosament per evitar els mínims danys i seguidament els posava dins d'un sobret de plàstic per conservar-los millor. En tenia de moltes menes i de molts països diferents. Però els segells eren l'excusa per viatjar arreu i descobrir noves cultures i noves visions del món. Sovint deia que la seva gran passió era sentir-se ciutadà del món, que quedar-se en una ciutat era la pèrdua de temps més gran que hi havia. Si hagués pogut, deia, s'hagués passat la vida descobrint i aprenent arreu. Però la vida no sempre dóna el resultat esperat, i sovint ens queden molts assumptes pendents que mai arribem a realitzar.
I així és com ens va deixar, amb els bitllets d'avió a punt per anar a l'Índia a la mà, ajagut a terra, endinsat en el son etern, i amb la cara de felicitat més gran que pogués articular.
*Els que hagueu votat "Lester" a l'enquesta anterior, heu encertat! Així es deia la rata que col·laborava amb en Beakman!
7 comentaris:
oh! amb la cara de felicitat més gran que pogués articular.
m'agrada pensar que som feliços quan aconseguim el que ens proposem :).
brr un bon text avui també, amb les seves cosillas i del teu estil bloggero!
unpetó serggi
uau sergi, m'agradat molt el text..
m'ha fet pensar en un altre text que vaig llegir fa poc, que té poc a veure però bueno, ja te'l passaré xdd
cuida'tmolt suergi:)
després de votar deixaré la ment en blanc.
aaaaaah (L)
jiji
seeh! jo vaig votar Lester!
"amb els bitllets" (això vol dir que hi anava amb algú... perdó per ser tant rebuscat)
m'agrada el teu estil pop surrealista decadent. L'esvàstica va en sentit contrari. ( repeteixo: perdó per ser tant rebuscat
a cuidar-se!
Per fi trobo algú de l'artistic amb dos dits de front(exepció: Caterina Bagó), que utilitza l'art com a denúncia i com a expresió de la seva manera de veure les coses. En aquest cas, pel que em dius, es requereix conèixer un rerefons en l'obra per tal d'entendre-la de manera global, tot hi això ja havia entés el paral·lelisme entre nazisme i fàstig.
aixo de mantenir converses entre dos blogs és d'alló més estrany.
el Ferran no te el Maus, vull dir k jo li podria donar a ell i k ell te'l fes arribar.
EEEEEEE acabo de llegir el teu primer blog d'aquesta paguina i la rata d'en beakman es deia Dexter carapene!
Publica un comentari a l'entrada